El Museu

Durant el mes de juliol s’ha dut a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques al poblat neolític de la Draga. Arqueòlegs i estudiants de grau de diferents universitats,  sobretot procedents de la UAB, han realitzat una intervenció en la qual s’hi han extret més de 150 pilars de fusta enclavats que sustentaven les cabanes. Aquestes...
Ara fa just un any es van posar en contacte amb el Museu Arqueològic de Banyoles, els responsables del centre Paläon -Centre d’investigació i experiència llances de Schöningen (Alemanya, Baixa Saxònia)- per a demanar la cessió temporal de determinats exemplars de felí amb dents de sabre, Homotherium Latidens, per a complementar una exposici...
El neolític antic de Catalunya es correspon amb el desenvolupament de la cultura cardial (5500-5000 aC), anomenada així per la petxina (Cardium edule) amb què decoraven els seus vasos ceràmics. Cap al final d’aquesta cultura, a la fase epicardial (5000-4500 aC) s’acostuma a enterrar els morts en espais sepulcrals, situats al fons de coves, que normalment no ...
Fins al mes de gener es pot visitar al Museu Arqueològic una exposició que pretén copsar la importància de l’arqueologia en aquest territori des que s’hi va començar a excavar al segle XIX. Era entre els anys 1866 i 1868 quan el farmacèutic banyolí Pere Alsius va visitar per primera vegada la cova de la Bora Gran de Serinyà, desco...
El ganivet de ferro amb mànec de banya té el número d’inventari de museu MACB 880-9 i procedeix d’una sitja del poblat ibèric de Mas Castell de Porqueres. Aquesta fossa forma part d’un camp de sitges relacionades amb el poblat que es va excavar el 1965. En total se n’excavaren 13 però es tracta d’una mostra d’un extens camp de sitges on els ibers hi preservaven els seus productes agrícoles, especi...
Fins fa pocs dies es trobava a la sala d’història del museu un doli sencer procedent de la vil•la romana de Can Geli, Santa Llogaia del Terri. Aquest doli va ingressar al museu gràcies a Josep M. Corominas, Comissari Local d’Excavacions, al 1950. Es va portar al museu una vegada extret d’un camp on també hi havia fragments de tègules romanes i àmfores. El doli, conegut també amb la seva denomin...
Entre les peces que formen les col·leccions del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) es troben els objectes d'armament. Aquests tenen una petita representació en el conjunt de les col·leccions, un total de poc més de 80 objectes, entre els quals pistoles, fusells, escopetes, baionetes, ballestes, puntes de llança, punyals, ganivets, navalles, espa...
El 3 de febrer de l’any 1961 varen ingressar al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) quatre figures de fusta barroques, que procedien de Can Genover de Serinyà, un antic mas fortificat, conegut també com Cal Ferrer de les Torres, edificat entre els segles XV-XIX. Aquestes figures varen ser comprades pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) a Roser...
La campanya d’aquest any a la Draga es va realitzar entre 27 de maig i 5 de juliol i va ser coordinada, com sempre, pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) amb la col·laboració de la Universitat Autònòma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de ...
Darrerament, ha aparegut en la revista Journal of Human Evolution (2013) un excel·lent article, signat per Joaquim Soler, Narcís Soler, Bibiana Agustí i Michael Bolus, sobre un crani d’època gravetiana (paleolític superior, 22.330+/-90 BP) procedent de la cova de Mollet-III (Serinyà). Es tracta d’un crani que pertanyia a una persona dona adulta...
El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, malgrat ser eminentment un museu d’arqueologia i paleontologia, guarda en les seves col·leccions altres elements interessants com ara peces d’art o etnologia, que sempre són útils en un museu que pretén ocupar-se del patrimoni comarcal o local immediat. Una d’aquestes peces és una mareded&eac...
Les darreres campanyes a la vil·la romano-visigoda de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) entre els anys 2007-2012, dutes a terme pels arqueòlegs Rafel Dehesa i Andrea Ferrer  sota la direcció científica de Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, han permès la identificació dels habitatges de la darrera fase (s.VI-VII) d’aquest complex d&r...
Els vasos ceràmics del món ibèric i romà porten sovint decoracions pintades o en relleu d’animals diversos. Quan aquests animals (conills, senglars, ocells) poden ser els propis de cada zona (Grècia, Itàlia, Hispania)  aleshores les figures solen ser força fidedignes. En canvi, quan es tracta d’animals (lleons, girafes, micos) ...
El poblat del neolític antic de la Draga, a la vora de l'estany de Banyoles, no deixa de proporcionar-nos sorpreses agradables. En aquesta primer mes de treballs arqueològics, en què hi col·laboren el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i el Museu d'Arqueolog...
El 18 d’octubre de 2011 es va presentar al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) la tercera monografia sobre el poblat neolític de La Draga, amb una assistència de més de 100 persones, procedents del Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental que se celebrava aleshores a Banyoles. Aquest volum estava dedicat a les troballes realitzades a...
Els proppassats dies 17 a 19 d’octubre de 2011 s’ha celebrat a l’Auditòrium Banyoles, el III Congrés Internacional d’Arquelogia Experimental (CIAE), que  ha organitzat l’Associació Espanyola d’Arqueologia Experimental. Es tracta d’un esdeveniment de gran importància per a tots els arqueòlegs interessats en aquesta fa...
Les fulles o làmines de sílex de la cova de les Encantades de Martís (Esponellà) constitueixen una de les col·leccions més interessants d’aquesta cavitat funerària del nord del Pla de l’Estany. La cova es troba penjada a la part alta de la cinglera que cau sobre el riu Fluvià, a l’est de la casa dels enginyers. El seu acc&ea...
Aquest any 2010 s’han reprès les campanyes d’excavació al jaciment neolític de La Draga (Banyoles), que estaven interrompudes des de l’any 2005. En realitat, però el nou projecte de recerca sobre La Draga ja va començar l’any 2008 i durarà fins al 2013. Els dos primers anys 2008-2009 van ser destinats a una prospecció sistem&...
D’entre les nombroses novetats arqueològiques dels anys 2008-2009, que ens van presentar a les 10 Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines, celebrades els dies 28-29 de maig  de 2010 al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies, La Selva), va destacar la presentació de dues noves dents de neandertal, localitzades l'any 2009 a la cova de l'Arbreda (Serin...
D’entre les talles barroques, que han estat dipositades al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles  (MACB), destaca per la seva bona conservació un St. Antoni de Padua, amb corona de raigs i el Nen amb un llibre, que és el número 512 del llibre de registre d’aquest museu. Procedeix de l’església parroquial de Sta.Maria dels Turers i va ser c...
A principis d’agost d’aquest any passat 2009 es va localitzar un molí giratori complet de pedra calcària entre la runa d’una part de l’antiga fàbrica de Can Rabassa, que s’estava enderrocant per iniciativa de l’Ajuntament de Banyoles. Aquesta dependència es trobava darrere del monestir de St. Esteve, a tocar l’actual Cooperativa...
A finals de l’any 2007, el senyor Mateu Butinyà i Carrera va avisar l’Ajuntament de la presència d’esquelets humans a la banda sud de parcel·la que l’empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant per a la seva edificació al final del carrer de Sant Martirià. Es tractava de les restes del Cementiri Vell de Banyoles, clausurat l&r...
Amb motiu de la restauració, aquest any passat 2008, d’un suposat St. Isidre barroc (MACB-513), del segle XVIII, procedent de l’església de Sta. Maria dels Turers, ens vàrem adonar que potser es tractava d’una peça més antiga del que pensàvem. En efecte, quan la restauradora Anna de Puig i de Traver va eliminar la capa de pintura verd ...
Aquest calvari gòtic és una peça molt poc coneguda del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), encara que, recentment, des des de fa 2 mesos, s’exposa a la vitrina 9 de la remodelada sala d’Història, entre els objectes triats per explicar la Banyoles medieval.   És el número 78 del MACB, està fet sobre alabastre bla...
A principis de febrer ja estarà a punt la reforma de la sala d’Història del Museu Arqueològic Comarcal (MACB), que completarà aquesta darrera posta al dia de les sales que es va iniciar l’any 2005. Tot primer, es varen arranjar les de Prehistòria i després la de Paleontologia, mentre que vàrem deixar la d’Història per al fin...
El passat dimarts 14 d’octubre s’ha inaugurat una exposició al Museu Darder sobre els grups humans del neolític a Catalunya (6.000-2.200 aC), produïda per “La Caixa” i comissionada per Lluís Batista.  Es tracta d’una exposició que, entre altres jaciments, utilitza els coneixements extrets al poblat neolític  de la Drag...
Dins dels fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles hi ha diverses talles de fusta d’època gòtica, renaixentista i barroca, algunes de les quals s’exposen a la sala d’Història i les altres es guarden en una vitrina del magatzem, mentre esperen torn per ser restaurades. De fet, totes aquestes talles ja havien estat desparasitades fa temps, amb ...
Al Pla de l’Estany, essencialment a les coves de Serinyà i al Pla de Martís,  s’hi han trobat una enorme quantitat d’eines de pedra tallada i d’os o banya, que varen ser fabricades pels primers humans que van viure en aquesta comarca des del paleolític inferior i mitjà al superior, és a dir, des de fa 200.000 anys fins al 9.000 aC. Al...
El passat diumenge 12 de febrer de 2006 es varen inaugurar els nous condicionaments que han transformat les ruïnes de la vil·la romano-visigoda de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) en un jaciment visitable, apte per a rebre grups escolars o turístics. De fet, ja feia dos anys des del 2004, que els arqueòlegs directors de l’excavació,  Pere...
Entre els mesos de març de 2005 i el juny de 2006 el Museu Arqueològic Comarcal va realitzar un seguiment de les obres de remodelació de la Plaça Major de Banyoles i també dels carrers circumdants del Born, Abeuradors i Àngel Guimerà. Els resultats d’aquest seguiment no varen aportar noves dades sobre la plaça medieval, documentada a pa...
D’entre les monedes que procedeixen de l’antiga col·lecció numismàtica de de Martirià Butinyà i Oller volem destacar avui aquesta moneda de 5 sous de plata de l’any 1641. Va ser ingressada al Museu Arqueològic Comarcal  de Banyoles, en qualitat de dipòsit municipal permanent,  pel seu fill, Jaume Butinyà i Gran&eac...
A principis de juny del 2005  es va realitzar un seguiment arqueològic de les obres que es feien a la casa de Cal Moliner, també coneguda com el Molí de la Plaça, que és situada al número 38  de  la Plaça Major de Banyoles. Va anar a  càrrec  de l’arqueòloga Elisenda Moix Ezquerra, amb la col·labor...
Dins del repertori espectacular d’eines i objectes de fusta del neolític antic (7.300-7.200 abans d’ara)  del poblat de la Draga (Banyoles) volem destacar avui les restes de tres pintes de boix que s’hi han recuperat durant les darreres campanyes d’excavació. L’any 2003 la Draga, altre cop, ens va proporcionar una sorpresa. Al sector B , dins de ...
Es va dur a terme entre els dies 25 de juliol   i  el 6 d’agost a la zona subaquàtica, i de l’1 al 13 d’agost a la terrestre.  A les dues zones d’excavació la campanya s’ha dedicat sobretot a solucionar diversos temes pendents, a fi de deixar-les enllestides i poder  centrar-nos aquest any vinent a la nova publicació del j...
Entre els objectes de caire més municipal que tenim al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles destaca, sens dubte, aquest portapau que feien servir els membres del consistori banyolí al segle XVII durant les celebracions religioses. En realitat, es tracta d’un conjunt format per tres objectes: el portapau, una vareta de freixe i un extrem de cullera de plata. La vare...
Feia temps que no parlàvem de la sala de paleontologia del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.  En aquesta sala s’hi aplega una mostra extraordinària de la fauna del Terciari final (fa 3-2 milions d’anys) i del Quaternari inicial (fa 1,3 milions), que vivia a la comarca. Han estat necessaris els esforços i la dedicació de molts estudiosos...
Una de les peces més interessants de les excavacions antigues de Josep M. Corominas a la cova de l’Arbreda (Serinyà) és un percussor, fet sobre banya de ren, que fa 17 cm de llarg per 6,2 cm d’amplada i 2,6 cm de diàmetre. És a la vitrina 11 de la sala de paleolític del Museu Arqueològic Comarcal  de Banyoles. Va ser trobat duran...
El dia 11 d’octubre del 2004 diversos membres de la fundació Atart (Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman), situada a la masia de Can Serra (Cabanelles, Alt Empordà), varen trobar una punta de sageta  de bronze prehistòrica a la vora de la carretera que duu a la Mare de Déu del Mont, a uns 7 km del restaurant de Ca...
Es va dur a terme entre els dies 18 de juliol  i 22  d’agost de 2003 a la zona  terrestre  i del 4 al 29 d’agost a la subaquàtica. Ha estat una campanya especialment dura, amb temperatures de 35-40°   durant més de tres setmanes. El projecte científic ha estat coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i pel...
Es va dur a terme entre els dies 2 i 14 d’agost a la zona  terrestre i del 16 al 28 d’agost a la subaquàtica. Aquest any no hem pogut fer coincidir en un mateix període les dues zones en excavació per problemes d’agenda del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). L’excavació s’havia plantejat com a una campan...
A Vilauba s’han recuperat des de 1978 fins a la darrera campanya de l’estiu del 2003 prop d’un centenar de fragments de llànties romanes, algunes de les quals estaven força senceres o bé eren restaurables. Es tracta de peces gairebé totes d’època altimperial, és a dir, dels segles I-III, i en canvi hi manquen, curiosament, les ll&ag...
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE ...
Durant el neolític i de l’edat del bronze d’Europa Occidental els símbols del poder  dins de cada comunitat al llarg de més de 4.000 anys (entre el VI –II mil·lennis aC) varen anar variant substancialment.   Tot primer, els primers agricultors i ramaders neolítics eren devots dels signes anatòmics femenins (triangles, pits), q...
Aquest estiu del 2002 s'ha realitzat l'onzena campanya d'excavacions al poblat del neolític antic (finals del VI mil.lenni cal. AC) de la Draga, situat a la vora oriental de l'Estany. S'ha treballat, en el sector subaquàtic i el terrestre, sota la coordinació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CAS...
Un ja llunyà 1963, el recordat Erundino Sanz, en una de les seves excursions de recerca geològica i arqueològica per la comarca, va  recollir  abundant ceràmica  romana en un camp del paratge d’Ermedàs, dins del municipi de Cornellà del Terri. Entre altres hi havia un fragment d’un motlle de ceràmica de taula romana decora...
Les restes òssies humanes són un dels elements més comuns en els museus d’arqueologia, perquè sovint les seves vitrines es nodreixen d’aixovars funeraris recuperats, juntament amb els esquelets, de les diverses classes de tombes que es feien servir durant la prehistòria.   A la sala de neolític-bronze del Museu Arqueològic Comarca...
En el fons monetari del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) hi destaca una col·lecció de monedes romanes, de gran importància històrica i numismàtica: el tresoret de denaris de Fuente de Cantos, un poble de Badajoz. No cal dir que gairebé tots els materials arqueològics del MACB són de procedència comarcal, però...
A les vitrines del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles s'hi exhibeixen diversos instruments musicals d'èpoques molt antigues, que van des de la prehistòria fins al món romà-visigot, els quals normalment no criden gaire l'atenció, malgrat el seu indubtable interès.    Com a francament curiós cal citar d'entrada el possible xiul...
La campanya d'aquest estiu de 2001 al poblat lacustre del neolític antic de La Draga (Banyoles), dirigides pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, ha resultat tant o més espectacular   pel que fa a troballes d'eines de fusta o sobre materials orgànics com la de l'any 1998, la qual ja va marcar una ...
El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles conserva nombroses atzagaies d'os paleolítiques, procedents de les coves de l'Arbreda, Reclau Viver i Bora Gran d'En Carreras, totes a Serinyà. Aquests útils servien com a puntes per als dards amb tiges de fusta, a les quals s'unien amb lligaments animals i resines. Els dards eren més llargs i pesants que les fletxes d...
Des dels primers temps del neolític (6000-2000 aC), el moment en què els grups humans aprenen a domesticar els animals i a conrear la terra, els vasos ceràmics fan la seva aparició en el registre arqueològic. El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) posseeix nombroses olles, gerres i bols d'aquestes èpoques, totes de terrissa a feta a m&agra...
Durant aquest mes s'ha acabat de muntar una tanca perimetral al voltant del jaciment neolític de La Draga, tal com els passejants que sovintegen aquest indret hauran pogut observar.Es tracta d'una tanca feta amb pals de fusta tractada i amb una tela metàl.lica galvanitzada i de color verd, d'1,5 m d'alçada, i amb un acabat rectilini - sense punxes - al seu extrem superior. Que...
En alguns poblats ibèrics de Catalunya hi han  aparegut dipòsits d'eines o armes de ferro, normalment dins de sitges, destinades tot primer a l'emmagatzematge de cereals i després - una vegada amortitzades -  convertides en forats per a escombraries,  amagatalls o bé dipòsits de materials sobrants o desats per a la seva futura reutilització....
El costum i l'habilitat per a tallar aquestes petites eines de sílex de formes geomètriques (triangles, trapezis, segments de cercle), que els arqueòlegs coneixem com a micròlits, comença a finals del Paleolític Superior (Magdalenià, 15.000-9.000 aC), el darrer moment dels grans caçadors de l'última glaciació, tal com es pot obs...
A les guies culturals de Banyoles dels anys 50 no hi faltava mai, a l'apartat dels museus i altres centres de conservació del patrimoni, la referència obligada a la col.lecció numismàtica de Can Butinyà.   Aquesta col.lecció, que el Sr. Martirià Butinyà i Oller havia anat reunint al llarg de la seva vida,  aplegava centenars de mo...
La campanya d'aquest estiu de 1998 al poblat lacustre del neolític antic de La Draga (Banyoles), dirigides pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, serà, sens dubte, una de les més recordades, en especial per les nombroses troballes d'objectes de fusta i altres materials orgànics que s'hi han realitzat...
L'estiu de 1989, durant l'excavació de la torre de defensa medieval d'Espasens (Fontcoberta), que duien a terme els arqueòlegs Pere Castanyer, Assumpta Roure i Joaquim Tremoleda, varen ser recuperades cinc plaques circulars de coure decorades. Aquestes peces, una vegada restaurades, són ara uns dels objectes medievals més interessants del Museu Arqueològic Comarc...
Les excavacions al poblat lacustre neolític de La Draga (Banyoles), dirigides pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, han estat especialment interessants durant el passat estiu de 1997, tant a la zona terrestre com a la subaquàtica. A la zona emergida es va realitzar un sondeig de 25 m2 a tocar el carril biciclete...
És conegut que algun pous medievals, a Catalunya, varen ser reomplerts amb runes i terrissa de rebuig quan quedaven fora d'ús per les raons que fossin.Aquest seria el cas del pou gòtic de la Pia Almoina de Banyoles, situat en el pati interior de l'actual Museu Arqueològic Comarcal.L'interès principal d'aquest pou, en concret, és la impressionant col.lecci&...
La campanya d'excavació de 1987 a la vil.la romana de Vilauba (Camós) serà sempre especialment recordada per la magnífica descoberta de tres figures de bronze romanes, corresponents a una deessa Fortuna, un déu Lar i un déu Mercuri, possiblement fabricades a Itàlia durant el s. I dC. Aquests déus eren els més usuals a les vil.les roman...
L'any 1944 el Dr. Josep Ma Corominas i Planellas va decobrir diverses monedes de plata a l'entrada de la cova del Reclau Viver (Serinyà).Una vegada examinades aquestes monedes varen resultar ser un tresoret de 8 dracmes i 4 divisors de plata, encunyades per la població grega d'Empúries, a mitjan del S. III a.C. Des d'aquesta data són al Museu Arqueològic Comarcal...
La cova d'En Pau (Serinyà) va ser objecte d'excavacions arqueològiques, per part d'un equip del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), entre els anys 1980 i 1984. Aquests treballs es realitzaren per a conèixer millor els nivells arqueològics postglacials d'aquesta cavitat, de la qual es coneixien els materials de diversos sondeigs fets pel Dr.Josep Ma Cor...
Des dels primers estudis sobre la prehistòria europea els Vasos Campaniformes han estat un dels objectes més ben coneguts. La profusa decoració, incisa o impresa, d’aquests vasos ceràmics i la constant repetició de les seves formes principals (vas acampanat, cassola i bol) per tot Europa durant el Calcolític (2.700-2.200 a.C.) causaven admiraci&oacut...
Durant les excavacions al poblat lacustre neolític de La Draga (Banyoles) del passat estiu, dirigides pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, es va produir un fet singular: per primera vegada varen aparèixer eines de fusta neolítiques en un jaciment de l'àrea mediterrània. Des de finals del s....
Amb aquest nom es coneix una punta llanceolada de sageta o de llança  de sílex, de color vermellós i d’una grandària descomunal (12 cm de llarg per 6 cm d’ample per 1,5 cm de gruix) en relació a les peces d’aquesta classe conegudes a la cultura Solutriana (entre 18.000-15.000 a.C.), la fase més curta fase del Paleolític Superi...
 Una de les col.leccions més atípiques dels Museu Arqueològic Comarcal (MACB) són els collarets de petxines marines de la cova del Reclau Viver (Serinyà), que pertanyen a la cultura solutriana (18.000-15.000 a.C.) del Paleolític Superior. Varen ser recuperats entre els anys 1944-1946, durant les excavacions de Josep Ma.Corominas i Planellas dels nive...
A les sales de Paleolític del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, a més de les eines de sílex, d’os i banya que feien servir els nostres avantpassats que vivien a les coves de Serinyà (pre-neandertals, neandertals i homes moderns), s’hi exposen nombroses restes dels animals que hi convivien. La major part d’aquestes restes corresponen als ...
La mandíbula de Banyoles és un dels més importants fòssils humans de la Península Ibèrica i possiblement també un dels més ben estudiats. Des de la seva descoberta per Llorenç Roura durant el mes d’abril de 1887 en una pedrera de Banyoles, dins del Pla de la Formiga, no ha deixat d’atreure tota mena d’investigadors a ...
A la sala de Paleontologia del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) s’hi conserven nombroses restes fòssils de grans mamífers que visqueren a la comarca al principi de l’Era Quaternària, ara fa 1,3 milions d’anys. Aquestes restes òssies procedeixen dels jaciments de la Bòbila Ordis (Porqueres) i de la fàbrica Incarcal (Cr...
Aquestes peces es troben a la vitrina nº 2 de la sala de Paleontologia del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB). Procedeixen de la Terrera de Cronellà del Terri i foren recuperades l’any 1950, previ avís dels treballadores de la terrera, per Erundino Sanz Sánchez, actual director d’aquest museu i bon coneixedor dels jaciments paleontològ...