D’entre les nombroses novetats arqueològiques dels anys 2008-2009, que ens van presentar a les 10 Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines, celebrades els dies 28-29 de maig  de 2010 al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies, La Selva), va destacar la presentació de dues noves dents de neandertal, localitzades l'any 2009 a la cova de l'Arbreda (Serinyà).

Aquestes dues dents es varen trobar al nivell més antic d'aquesta cova, per sota d'una capa que està datada pel mètode radiomètric de l' Urani-Tori en 150.000 anys abans d'ara, segons ens explicà, Joaquim Soler i Subils, un dels seus descobridors, professor actualment de la Universitat de Girona. Les dents no estaven massa ben conservades i no es pot afirmar si pertanyen a un sol o a dos individus, ni tampoc ens permeten opinar sobre la seva edat o sexe. De totes maneres, la troballa és excepcional. Pensem que, a part de la mandíbula de Banyoles, un neandertal de fa uns 60.000 anys, i d'una dent d'home de Heidelberg (vers 250.000 aC), localitzada a la cova de Mollet-I (Serinyà), no es coneixen més restes humanes neandertals o preneandertals a la comarca.

Per altra banda,  cal esmentar que  la resta de Catalunya només pot aportar, per ara, el fragment de mandíbula de neandertal de la cova del Gegant de Sitges (Garraf), que es va identificar l'any 2005 entre la fauna paleolítica d'aquesta cavitat, procedent d'una campanya dels anys 50 del segle XX. Aquesta nova mandíbula, que estudia un equip de la Universitat de Barcelona,  s'ha pogut estat datada recentment, pel mateix mètode que la de l'Arbreda, en uns 53.000 anys abans d'ara.

A hores d'ara, la comarca del Pla de l'Estany és la que acull més restes fòssils de neandertals i preneandertals de Catalunya, l'espècie humana anterior a la nostra i de la qual prové una part petita del nostre llegat cromosòmic, tal com darrerament s'ha pogut verificar a través de la comparació dels nostres mapes cromosòmics respectius.