Al Pla de l'Estany podem presumir de tenir una de les vil·les més ben estudiades de tot Catalunya, recentment declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Ens referim a la vil·la romana de Vilauba, al municipi de Camós. Aquesta va ser descoberta l'any 1932, però no va ser fins al 1978 quan van començar les excavacions sistemàtiques, coordinades pel Museu i que s'allarguen fins a l’actualitat.

Sovint en les excavacions arqueològiques es troben objectes que fan especial il·lusió. No només per la seva singularitat o el seu bon estat de conservació, sinó perquè ajuden a interpretar el jaciment que s'està treballant i permeten conèixer alguns aspectes de la vida quotidiana dels seus antics habitants. Un bon exemple d’això és el petit dau de joc que es va recuperar durant la campanya de 1986, fet d’os i datat entre els segles I i II dC. Té una forma cúbica, amb un valor diferent en cadascun dels sis costats i on la suma de dues cares oposades sempre dóna un total de set. Els punts, de doble cercle, foren delicadament gravats en relleu.

Els romans van ser un poble molt aficionat als jocs d'atzar, especialment als daus –en llatí, alea-, i a fer apostes amb aquests. Tal era l'afició que alguns historiadors no dubten en parlar de vici o de ludopatia i, de fet, en època republicana es van arribar a redactar lleis al respecte per restringir-ne l’ús.

Així doncs, trobar un dau en una vil·la rural com és Vilauba ens indica que les juguesques no tan sols foren una moda de les grans ciutats, com Roma o Tarraco, sinó que el fenomen anava molt més enllà i formava part de la cultura col·lectiva romana, estesa arreu del Mediterrani i que ha aportat moltes de les bases de la nostra societat actual.

Oriol Montero
Estudiant en pràctiques al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles