Per bé que en diversos jaciments europeus s’han trobat ornaments fabricats pels neandertals, provant així que aquesta espècie extinta ja tenia capacitat de crear objectes dotats de simbolisme, és amb l’arribada dels humans moderns (Homo sapiens) quan l’ús d’ornamentació –les joies de la prehistòria– es generalitza i es fa evident arreu.

 

Les diverses coves que conformen el paratge del Reclau de Serinyà, i en especial les del Reclau Viver i Mollet III, han proporcionat una quantitat notable d’ornaments personals del paleolític superior. Cal imaginar que, en alguns casos, aquestes peces acompanyaven els difunts enterrats a les cavitats, dels quals ara només se’n troben restes disperses.

 

Entre els ornaments més destacats hi ha diversos ullals de linx perforats que daten del període gravetià, ara fa entre 29.000 i 20.000 anys. L’orifici, sempre localitzat a l’arrel de la dent, era fet amb l’ajuda d’un perforador de sílex. El linx ibèric, també anomenant linx de les cavernes, era un carnívor solitari i territorial que vivia en zones boscoses, essent per tant l’entorn del Reclau un hàbitat idoni per a la seva supervivència.

 

A més dels ullals de linx, a les coves de Serinyà també s’han recuperat penjolls fets amb dents de guineu, de cérvol i un únic exemplar sobre dent d’ur –l’avantpassat dels braus actuals. Més habituals eren els ornaments elaborats amb closques de mol·luscs marins (ullals de mar, cargols...). Destaca molt especialment la troballa de més de 2.500 exemplars d’Homalopoma sanguineum a la cova del Reclau Viver, la majoria perforats. Es tracta d’un petit gasteròpode mediterrani que es caracteritza, com el seu nom científic assenyala, per una intensa coloració vermellosa. L’elevada concentració ha fet plantejar a alguns especialistes si aquesta cavitat no hauria servit, en determinats períodes, com un punt d’elaboració i distribució d’ornaments.

 

Els penjolls i denes tant devien poder-se portar enfilats, a manera de collaret, com aplicats a la vestimenta.

 

Museu Arqueològic de Banyoles