Sovint oblidem el fet que avui caminem per allà on fa milions d’anys nedaríem. És gràcies a la geologia i a la paleontologia –la ciència que estudia els fòssils– que podem fer un viatge al passat i acostar-nos a com era el nostre planeta fa milions d’anys. Un bon exemple d’això són les restes de cocodril marí trobades al paratge dels Tanyers, pertanyent al municipi de Porqueres, a la vora de l’estany.

 

Fa uns 50 milions d’anys, només 16 milions d’anys després de l’extinció dels dinosaures, el que avui coneixem com al Pla de l’Estany era un mar d’aigües tranquil·les, en el qual els sediments i restes d’animals que hi vivien s’anaven dipositant al fons tot formant capes. Però tot va canviar arran del xoc de les plaques Ibèrica i Europea, fa entre 35 i 30 milions d’anys, que va fer emergir l’antic llit marí tot configurant un nou relleu.  D’aquesta manera els antics sediments i tot el que contenien, afloraren a la superfície.

 

No obstant això, la descoberta de les restes del cocodril marí no es produí fins l’any 1960 quan Pere Comas, arqueòleg aficionat, les recollí en una prospecció. Finalment el 1994 passaren a formar part del fons del museu. Dites peces són un total de tretze: set vèrtebres, una dent quasi completa, un fragment de mandíbula, un motlle de dent i tres ossos més. Daten del període Lutecià (Eocè), i tenen entre 48 i 43 milions d’anys. Segons s’ha pogut saber són de la família dels gaviàlids, concretament de l’espècie fals gavial.

 

Es tracta d’una troballa del tot excepcional tenint en compte no només la seva antiguitat sinó també la seva singularitat, ja que ens trobem davant de les úniques restes de vertebrats de l’Eocè trobades a la comarca. No són, tanmateix, les úniques restes de vida registrades, ja que hi ha també testimonis d’organismes unicel·lulars i invertebrats com serien els mol·luscs fòssils. A dia d’avui, gairebé 60 anys després del seu descobriment, les restes del cocodril són encara les peces més antigues conservades al Museu Arqueològic de Banyoles, i encara que el seu estat de conservació no sigui excel·lent, contribueixen a enriquir la historia de la comarca del Pla de l’Estany.

 

Al final resulta que la llegenda del monstre de Banyoles tenia una part de veritat...

 

Pau Torrent

Estudiant en pràctiques de Grau d’Història de la Universitat de Girona

Museu Arqueològic de Banyoles

Figura: Fotografia d’un cocodril actual similar al trobat a Porqueres