L’any 1958, durant les obres de reforma del pati de la Pia Almoina, van localitzar-se les restes d’un antic pou reblert amb centenars de peces de ceràmica. El pou havia estat construït al segle XV i estigué en funcionament fins al 1636, quan fou substituït per una font pública finançada pels jurats de la vila, el frontal de la qual avui es conserva integrat a la façana del Museu.
Els catorze metres existents entre la part superior del pou i el nivell freàtic feien que l’extracció d’aigua no resultés una tasca senzilla. Aquest procés es feia tant amb càntirs com amb poals, als quals se’ls lligava una corda a la nansa superior. Amb el balanceig els atuells sovint colpejaven les parets del pou i s’acabaven trencant. Així, al fons de l’estructura es van recuperar les restes de fins a 80 càntirs i 65 poals.
D’entre tots els poals trobats, tanmateix, un destacava per les seves dimensions inusualment reduïdes, amb una alçada de poc més de 12 cm i un diàmetre màxim de 8 cm. A Catalunya es té constància de la fabricació de peces infantils, especialment càntirs, ideats perquè els nens i nenes poguessin anar a buscar aigua a la font. Tanmateix aquest no sembla ser el nostre cas, atès que la seva capacitat és molt inferior a les dels càntirs d’infant, que ronden el litre. El més probable, per tant, és que es tracti d’una peça de fireta, pensada perquè els petits poguessin jugar i entretenir-se mentre els grans treien aigua del pou.
Museu Arqueològic de Banyoles