A Vilauba s’han recuperat des de 1978 fins a la darrera campanya de l’estiu del 2003 prop d’un centenar de fragments de llànties romanes, algunes de les quals estaven força senceres o bé eren restaurables. Es tracta de peces gairebé totes d’època altimperial, és a dir, dels segles I-III, i en canvi hi manquen, curiosament, les llànties de l’etapa baiximperial i visigoda (s.IV-VII) que és prou important en aquesta vil·la.
Es tracta de tipus coneguts, la típica llàntia de cos circular amb nansa posterior i un bec amb forat a la part anterior, on s’hi posava el ble que encenia l’oli del recipient intern. Sobre el disc superior duen sovint decoracions en baixrelleu, amb escenes de caràcter mitològic i decoracions vegetals.
El que fa que mereixin una atenció especial és l’extraordinària troballa l’any 1988 de tres llànties de gran qualitat i raresa a l’habitació que feia de rebost a mitjan del segle III i que es poden veure a la reconstrucció que s’ha fet d’aquest espai al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Una d’elles és una llàntia doble amb dues nanses perforades a la part superior que servien per penjar-la del sostre. Va decorada amb motius incisos vegetals i duu a la base la marca del fabricant (Pullaeni), una família de l’Africa Proconsular, l’actual Líbia.
L’altra és, en realitat un petit altar per cremar encens, en forma de torre amb merlets, amb dues llànties adossades. Duia una decoració en baixrelleu d’un carro estirat per quatre lleons, una escena que es relaciona amb el culte agrari a Cíbele. Aquesta peça segurament es feia servir a la capella familiar que és a l’habitació del costat.
La darrera és una llàntia de cos circular, decorada amb un baixrelleu d’Apol·lo amb una lira, sostinguda per un llarg peu cilíndric sobre una base cònica. Aquest pedestal tubular, fet amb motlle, és buit i va decorat amb diverses franges d’incisions geomètriques. És una peça molt poc corrent i per això aquest cop l’hem volguda destacar.