L’estiu de 1993 es va descobrir a la vil·la romana de Vilauba una troballa insòlita, un collaret romà d’or i perles de riu fet entre la segona meitat del segle II i el segle III dC. La datació ha estat possible gràcies a la restauració de la joia, inicialment trencada en cinc trossos i a l’estudi posterior de la forma i estil de la cadena i la tanca.
Els romans apreciaven les joies, però, a diferència d’altres pobles de l’antiguitat, les consideraven com un valor essencialment monetari que podien utilitzar en temps de crisi i per aquest motiu, la majoria van ser foses i reconvertides de nou en metall. Tot i que es coneixen molt bé les peces trobades al conjunt arqueològic de Pompeia, la major part de les joies conservades formen part d’aixovars funeraris. Tanmateix, algunes es troben amagades com a tresors i, per tant, no van ser mai espoliades.
El collaret està format per una cadena daurada de 36,7 cm de longitud, amb 15 petites perles de riu de 2 mm com a decoració -tot i que originalment en devien ser més- i amb fins a 42 baules entre les quals es situaven les perles. El que crida més l’atenció d’aquesta peça és la seva tanca, que consta de dues peces en forma de cor, una fent d’anella i l’altre de passador en forma de ganxo.
El collaret de Vilauba, però, no correspon a cap aixovar, no va ser enterrat voluntàriament ni tampoc pot considerar-se com un valor monetari a preservar. De fet, es tracta d’un objecte ornamental d’ús quotidià, trobat a la zona residencial de la vil·la on es disposava d’estances amb un cert luxe i confort.
La raresa del material afegeix valor a la troballa; a Catalunya la joieria romana no és gaire habitual i no es coneix cap altre collaret de cadena similar al de Vilauba, encara que les perles d’aigua dolça eren molt valorades pels romans, sobretot per les propietats màgiques atribuïdes que aportaven bona salut i una llarga vida al propietari.
Jacqueline Vine
Estudiant en pràctiques de la UdG
Museu Arqueològic de Banyoles