Es va dur a terme entre els dies 18 de juliol i 22 d’agost de 2003 a la zona terrestre i del 4 al 29 d’agost a la subaquàtica. Ha estat una campanya especialment dura, amb temperatures de 35-40° durant més de tres setmanes. El projecte científic ha estat coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica-Museu d’Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) i dirigit pels arqueòlegs Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo, Xavier Nieto i Josep Tarrús. El finançament l’han assegurat l’Ajuntament de Banyoles, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Departament de Cultura .
S’ha comptat amb 15 estudiants a la zona terrestre i amb 8 submarinistes a la zona subaquàtica. Els primers procedien de l’IES Pla de l’Estany (Banyoles), de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat, i de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili de Tarragona, Valladolid i de l’Autònoma de Madrid. Els segons procedien de Girona, Barcelona, València i Santiago.
A la zona terrestre l’objectiu era acabar l’àrea 100 m2 que s’excava des de 1997, a tocar el carril per a bicicletes. En aquesta zona s’hi han localitzat dues cases neolítiques, segons l’estudi dendrocronològic. La presència del nivell freàtic per sobre de la capa arqueològica ens assegura una magnífica conservació dels elements de construcció de fusta i també dels objectes fabricats en materials peribles.
S’hi ha treballat amb l’ajuda d’una bomba elèctrica de drenatge, cedida per l’empresa Espa de Banyoles, que aquest any hem pogut utilitzar en disposar ja de corrent elèctric al parc neolític de la Draga. Una vegada extreta l’aigua s’ha treballat sobre taulons, per no fer malbé els objectes, dins d’una àrea 35 m2, quadriculada en metres quadrats, per tal de facilitar la situació en tres dimensions de cada objecte recuperat.
D’entre els materials procedents de les cabanes cal destacar algunes planxes, potser del paviment, i 129 pals o estaques clavades, al costat branquillons i lianes. La casa principal, que seguim des de 1998, és rectangular i fa uns 10 m de llarg per 4 m d’amplada. Podria tractar-se d’una casa-santuari, perquè s’hi han recuperat nombrosos bucranis de bou al costat dels ganxos de fusta per penjar-los.
Com cada any les troballes de restes alimentàries, tant vegetals (fruits, cereals i lleguminoses ) com animals (fauna domèstica i salvatge) han estat molt nombroses, cosa que és un dels trets característics d’aquest jaciment. Quant a les manufactures, a més de les normals en un jaciment del neolític antic d’uns 7.200 anys abans d’ara, (ceràmica a mà, eines d’os o de pedra tallada i polida, peces d’ornament i elements per a la mòlta), cal destacar les troballes de mànecs i estris de fusta: vasos de fusta, aixes, falçs, puntes i tiges de sageta, pals cavadors, agulles i ganxos en forma de jou.
A la zona subaquàtica aquest estiu s’ha començat a excavar la platja neolítica situada al sud de la pesquera número 15. El sistema d’excavació és similar al de la zona terrestre i ha afectat 32 m2, que semblen força rics. Als pocs quadres completats s’han recuperat tres eines de fusta (pal cavador, culleró i penjador perforat), a més de ceràmica, sílex tallat i un punxó d’os, al costat de restes de fauna i vegetals.