La peça que us presentem aquest més és un denari folrat d’August, encunyat a partir de models de la seca gal·la de Lugdunum, l’actual Lió, pels volts del canvi d’era, entre l’any 2 aC i el 4 dC. Es tracta d’una moneda que commemora la designació com a successors dels seus nets Luci i Gai, a qui August havia pres com a fills adoptius. Tanmateix aquests van morir de manera prematura el 2 dC i 4 dC, respectivament, i no arribaren mai a governar.
A l’anvers de la moneda, s’aprecia el bust d’August llorejat a dreta, amb la llegenda circular “CAESAR AUGUSTUS DIVI F[ilius] PATER PATRIAE”, només parcialment visible. Aquesta pot traduir-se com a: Cèsar August, fill del diví -en referència al seu pare adoptiu, Gai Juli Cèsar, divinitzat pel senat després del seu assassinat-, pare de la pàtria.
Al revers, per la seva banda, hi ha representats Luci i Gai drets, lluint una toga i subjectant sengles escuts circulars i llances. A sobre d’ells, s’observa un simpulum -un cassó usat per a libacions i actes religiosos- i un lituus, bàcul dels augurs. Sota els personatges, hi ha l’exerg o llegenda “C[aius] L[ucius] CAESARES”, i a tot volt de la peça, un llegenda circular parcialment il·legible que deia “AUGUSTI F[ilii] CO[n]S[ules] DESIG[nati] PRINC[ipes] IVVENT[utis]”, és a dir: Gai i Luci Cèsars, fills d’August, cònsols designats, prínceps de la joventut.
A diferència dels denaris, íntegrament de plata, els denaris folrats eren monedes de coure recobertes de plata que gairebé no es diferenciaven dels primers. Per a fabricar-les s’emprava un cospell de coure, és a dir, una peça circular llisa, i s’hi superposava una làmina fina de plata. La falsificació de moneda és gairebé tan antiga com la seva invenció i en el món antic el folrat fou àmpliament practicat. No obstant això, en el cas dels denaris no està clar si sempre foren obra de falsificadors o si aquests, com sembla, també s’emeteren en seques oficials, i per tant es feren amb coneixement de l’autoritat romana.
Pel que fa a la peça en qüestió, fou trobada a l’ala sud de la vil·la romana de Vilauba, dins un estrat del segle II dC, per tant molt més tardà a la seva emissió. És freqüent que algunes monedes continuessin usant-se diversos decennis -i fins i tot segles- després d’haver estat encunyades, especialment si eren d’un material noble i podien ser tresorejades.
La moneda destaca, a més a més, per presentar una perforació completa, feta del revers a l’anvers. És possible que aquesta es realitzés per comprovar si es tractava d’una peça folrada, però no cal descartar que simplement es foradés amb voluntat de dur-la penjada, ja fos amb funcions religioses, de protecció -a manera d’amulet-, de distinció social o simplement com a ornament.
Museu Arqueològic de Banyoles