Aquest mes presentem unes peces de ceràmica fetes a la bòbila romana d’Ermedàs, un jaciment situat al terme municipal de Cornellà del Terri que ha estat objecte de diverses excavacions entre els anys 1999 i 2017.  A diferència dels estris més habituals de terrissa que componien la llar en època romana i que serien els més coneguts, com plats i cassoles o les teules que cobrien les edificacions, la fotografia que contemplem aquest mes mostra uns estranys objectes que ens indueixen al dubte: què són aquests misteriosos cilindres travessats per un forat?
Com que és un enigma de difícil solució si no estem avesats als misteris de l’arqueologia, en donarem la resposta. Es tracta d’un conjunt de diferents mides de peces anomenades bobines, ens explicarem:

Prèviament cal dir que la romanització va aportar un nou model constructiu amb l’ús generalitzat de material ceràmic, sovint en detriment de la pedra, que resultava pesada, costosa de transportar i difícil de treballar. L’argila, a més de ser un material abundant, era fàcil de modelar i podia adquirir les formes més adients a les demandes de la nova construcció, de manera que es convertí en l’element principal per a bastir les teulades, les canalitzacions, les rajoles i per a fabricar . . . les bobines!

De tots és sabut el gust que tenien els pobles romans pels banys termals. No gaire lluny de casa nostre tenim el poble de Caldes de Malavella, l’antiga Aquae Calidae romana on aquests s’hi establiren per aprofitar les seves fonts d’aigua calenta que encara avui nodreixen l’aigua mineral a conegudes marques comercials.

Si la sort no els acompanyava amb les càlides surgències, calia llavors bastir un forn per generar calor i un edifici que quedés protegit de les inclemències de l’exterior. Ens hem d’imaginar una construcció amb un terra en contacte amb el sòl i un segon terra interior sobrealçat, aïllat i sustentat per peces d’argila. Es creava llavors una càmera buida per la que es feia circular aire calent provinent del forn que, com una moderna calefacció radiant, escalfava els diferents espais. Els interiors de l’edifici termal es construïen també amb una doble paret: una interior de rajoles i una paret mestre que bastia realment l’estructura. L’aire calent circulava pel buit entre les dues parets i les peces de ceràmica cuita que formaven l’interior es subjectaven a la paret exterior mitjançant un clau que travessava el cilindre d’argila que veiem a la fotografia. Les bobines eren els separadors que formaven la càmera d’aire. Misteri resolt!

La bòbila a d’Ermedàs va estar activa des de la meitat del segle I i durant tot el segle II dC, amb més de catorze forns on s’hi fabricaven àmfores per a contenir oli o vi, estris del parament de la llar com són  tota mena de plats i olles i elements per a la construcció com teules, rajoles, maons i les curioses peces que acabem de descobrir: les bobines.

 

 

Jordi Banal

Fotògraf i col·laborador del Museu Arqueològic