Dins dels fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles hi ha diverses talles de fusta d’època gòtica, renaixentista i barroca, algunes de les quals s’exposen a la sala d’Història i les altres es guarden en una vitrina del magatzem, mentre esperen torn per ser restaurades.

De fet, totes aquestes talles ja havien estat desparasitades fa temps, amb tractaments contra els corcs i els tèrmits, però els calia una restauració més acurada, peça per peça, que justament l’any passat 2007 es va poder iniciar.

D’aquestes tasques, finançades per la Generalitat de Catalunya,  se n’encarrega la restauradora Anna de Puig, de Girona, que ja fa temps que col·labora amb els dos museus de Banyoles.  

La primera talla que s’ha restaurat ha estat la que estava més malmesa:  una marededéu, procedent d’una masia de Campdevànol (Ripollès), que va dur Guerau Cortada al museu el 5 de maig de 1963.  Es tracta d’una talla d’una Mare de Déu cofada, però sense el braç esquerre i amb el Nen escapçat. És d’estil renaixentista, fa 47 cm d’altura i deu ser una obra del segle XVI.

El seu estat de conservació era deplorable. A més de la manca d’algunes parts, tenia la policromia molt perduda i presentava un atac general de corcs en tota la seva superfície.  Un altra problema greu era producte d’una antiga restauració dels anys 60, que l’havia deixada totalment impregnada d’una capa de polièster. Aquesta capa amagava la superfície original de la fusta, amb el poc que quedava de la seva policromia,  i  li donava un aspecte caramel·litzat, francament estrany.

La restauració d’aquesta peça ha consistit en retirar pacientment aquesta capa de polièster, recuperar en el possible la capa pìctòrica original i reforçar la fusta amb massilla allà on ha calgut. Ara disposem d’una talla amb una imatge externa molt més propera a la realitat original,  que ens apropa al que devia ser aquesta marededéu d’estil popular, ben allunyada ja dels rígids cànons gòtics i anterior encara als estereotips del barroc.