Aquest mes no presentarem una peça destacada del museu sinó, una mirada a un passat no gaire llunyà en què la gestió i catalogació del fons i el dia a dia es feia sense l’ajut dels procediments informàtics que tant ens faciliten i optimitzen la feina avui dia.

Als anys 60s del segle passat la informació de les peces del museu estava continguda en fitxes, òbviament fetes a mà, que recollien unes sintètiques dades indispensables, inclosa una fotografia que les identificava. Fitxers com el que treu el cap a la part superior de la fotografia que il·lustra el text, eren el “disc dur” del patrimoni del museu. Si s’extraviava o traspaperava una fitxa es perdia la informació i aleshores la localització de la peça dins dels dipòsits del museu es convertia en un maldecap considerable ja que, una peça sense fitxa era una peça orfe.

Així mateix els plànols i els alçats de les excavacions es feien de forma manual amb l’ajuda de la cinta mètrica, del llapis i del paper i podien tenir els mateixos enemics que les fitxes: la pèrdua, el deteriorament i la dificultat de la seva consulta. Ara les modernes estacions totals de topografia –que han substituït els antics nivells òptics– permeten traçar una planta acurada i georreferenciada amb una informació precisa i útil, que els investigadors de mitjans del segle passat no s’haguessin imaginat ni en el millor dels seus somnis.

En el cas de les fotografies la conservació en bon estat de les còpies i negatius representava un problema, atès que amb el temps s’anaven degradant i deteriorant, sobretot les imatges en color. Qui no ha vist com les fotografies en color de l’àlbum familiar s’anaven esmorteint i quedant com si una calitja d’estiu s’hi hagués posat a sobre o, en les més antigues en blanc i negre, la imatge s’anava difuminant i es perdia per efecte d’un mal revelat i rentat dels negatius i de les còpies?

Si bé la informàtica és un avenç cabdal, ja que la informació continguda en un format digital es pot copiar sense pèrdua de qualitat molt per sobre dels suports físics tradicionals, tal vegada és en el camp del processament, de la consulta i la difusió on la digitalització de tots els materials ha facilitat una gestió integral dels recursos del Museu. Això ha permès posar en xarxa una part dels seus continguts i fer accessible per internet tot un seguit de serveis tals com la visualització de peces en 3D, l’accés a recursos gràfics i audiovisuals o la descripció d’algunes de les peces més rellevants del fons. Visita’ns a museusdebanyoles.cat i informa’t de les novetats a través de les nostres xarxes socials.

 

Jordi Banal

Fotògraf i col·laborador del Museu Arqueològic