Feia temps que no parlàvem de la sala de paleontologia del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.  En aquesta sala s’hi aplega una mostra extraordinària de la fauna del Terciari final (fa 3-2 milions d’anys) i del Quaternari inicial (fa 1,3 milions), que vivia a la comarca.

Han estat necessaris els esforços i la dedicació de molts estudiosos de Banyoles i la comarca des de Pere Alsius a Erundino Sanz i Pere Comas,  i també la participació en els darrers anys d’investigadors de l’Institut de Paleontologia de Sabadell i de la Universitat de Girona, perquè aquesta sala  fos una realitat. D’entre tots els jaciments que acull hi destaca, sens dubte, el d’Incarcal (Pedrinyà, Crespià), on del reompliment d’uns estanyols de fa un milió i mig d’anys s’han extret centenars d’ossos de grans mamífers d’inicis del Quaternari, força abans, doncs, de la primera presència demostrada d’homínids al Pla de l’Estany (cova de Mollet I, Serinyà, fa 250.000 anys).

Un dels esquelets més sencers de l’estanyol fòssil d’Incarcal-I pertany a una femella adulta d’elefant meridional (Archidiskodon meridionalis), de prop de 30 anys. La mandíbula d’aquest animal conserva una llarga prominència a la barbeta, que és una de les característiques físiques de les femelles d’aquesta espècie. Del mateix elefant, es varen recuperar també una pelvis sencera, diverses vèrtebres i tota una pota davantera, que s’exhibeixen a la sala.  

Al les pedreres que hi ha al darrere de la Bòbila Ordis (Porqueres) existeix un jaciment paleontològic similar al d’Incarcal. Està format, igualment, per grans estanyols d’inicis del Quaternari, reomplerts amb argiles vermelles plenes d’ossos d’animals. La seva cronologia és idèntica a la d’Incarcal. Entre les nombroses espècies representades hi ha dues molars d’elefant meridional, que ens confirmen la seva presència a la comarca.

En els dos jaciments esmentats es coneixen altres grans herbívors, com els hipopòtams antics i els rinoceronts etruscs o els bisons i cérvols gegants que convivien amb temibles carnívors:  els tigres amb dents de sabre i les grans hienes de morro curt, els depredadors de l’època.