La peça de la qual parlarem avui ve de molt lluny, tant en el temps com en l'espai. Es tracta d'un fragment de ceràmica àtica de figures roges datat del V aC, provinent de la regió d’Atenes. Fou trobat al jaciment de Mas Castell a Porqueres, descobert per Pere Alsius a finals del segle XIX. Els primers treballs arqueològics però, no es van iniciar fins al 1944. Posteriorment entre 1964 i 1973 es realitzen excavacions regularment. El jaciment presenta una cronologia excepcional on es poden veure els diferents nivells d’ocupació començant pel neolític i l’edat del bronze. Posteriorment, cap al segle V aC s'instal·la un oppidum ibèric al turó que es manté fins al segle II aC i deixa abundants restes materials. Un segle després es basteix allà un temple romà d’ordre toscà sobre el qual s’hi construirà una basílica cristiana al segle IV de la nostra era. Una basílica que amb importants modificacions arribarà fins al segle XII quan s'abandona i s’erigeix, en substitució, l’actual església de Santa Maria. La situació del jaciment a l'interior d'una propietat privada i la irregularitat de les campanyes arqueològiques han impedit que se'n poguessin fer estudis més extensius.
Així i tot a les excavacions es van trobar notables peces de ceràmica d’origen divers entre les quals destaca aquesta ceràmica àtica de figures roges. Es diu de figures roges perquè la tècnica que s’emprava per pintar-la consistia en cobrir les peces amb vernís negre, deixant al descobert el to rogenc de la ceràmica només a les figures representades. Originalment el fragment era part d'una cílix (kylix), una gran copa poc profunda amb un peu i dues anses que s’usava per beure vi. Aquest tipus de ceràmica era molt apreciada en aquell moment, ja que els grecs eren coneguts per la gran qualitat de les seves peces. A la cara exterior del fragment hi podem veure representat un home vestint un himatión, un tipus de túnica molt usada en aquella època. Mentre que a la cara interior s’hi poden observar sanefes greques molt característiques d’aquell moment. Podria semblar sorprenent que hi hagi una ceràmica grega d'una cronologia tan reculada a Porqueres, però de fet no ho és tant. Al segle V aC Atenes estava al seu màxim apogeu i en aquest context els pobles de la mediterrània comerciaven copiosament amb la polis i els ibers no n’eren una excepció. Aquesta peça segurament arribà a Porqueres per una de les rutes comercials del Mediterrani que connectaven la península Ibèrica amb la Grècia Clàssica. Els grecs produïen i comerciaven amb objectes de luxe que els ibers canviaven per l'abundant gra de la Península. La demanda connectava les dues cultures i la nostra peça de ceràmica d'alguna manera és un testimoni d'aquest intercanvi.
Oriol Masó Vila
Estudiant en pràctiques al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles