Entre els objectes de caire més municipal que tenim al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles destaca, sens dubte, aquest portapau que feien servir els membres del consistori banyolí al segle XVII durant les celebracions religioses.

En realitat, es tracta d’un conjunt format per tres objectes: el portapau, una vareta de freixe i un extrem de cullera de plata. La vareta és fusiforme, fa 15,5 cm, du una petita anella prop de l’extrem més gruixut i cada punta està recoberta per una làmina de plata.  L’extrem de cullera  fa  6,5 cm i acaba en un tub cilíndric buit, on hi aniria encaixat un mànec de fusta, que s’ha perdut. Per la seva cara externa du un gravat amb un escut – dos punts superposats i cinc barres en relleu a sota - dins d’una orla, formada per fulles i flors.

El portapau és una placa de plata rectangular, amb l’extrem superior arrodonit. La seva vora està rivetejada amb boletes en relleu i al seu interior s’hi veu una figura en alt relleu d’un sant, agenollat sobre un núvol i amb amb els braços oberts. Porta l’hàbit de monjo i la corona del martiri, sobre un fons incís estelat. Al darrere de la placa, hi ha una pinça, també rivetejada amb boletes, que devia servir per fixar la peça al vestit. Fa 10 per 7 cm i és una obra d’estil barroc.

Segurament, es tracta d’un sant Esteve, el patró del monestir benedictí de Banyoles, fundat a inicis del segle IX. Recordem que aquest sant és el  primer màrtir cristià i que fou lapidat a Jerusalem  poc després de la mort de Crist, vers els anys 34-35.

El portapau, dut per l’alcalde, servia per a rebre el bes de la pau dels ciutadans durant la missa, mentre que la vareta i la cullera eren els símbols del poder municipal. Varen ser ingressats al museu l’any 1967 per Jaume Butinyà i Granés, on es conserven amb el número MACB-689/1-3.