“De la porta del ferrer de Centenys”. Aquesta minsa frase és l’única informació disponible sobre la procedència d’una de les peces més singulars de les col·leccions medievals del Museu Arqueològic de Banyoles, el denominat crist de Centenys (Esponellà), que ingressà al fons l’any 1969. Es tracta d’un crist crucificat de coure daurat amb incrustacions d’esmalt, fetes amb la tècnica coneguda com a “champlevé”, habitualment usada en l’elaboració d’objectes litúrgics i d’orfebreria. És, de fet, una peça sumptuària de certa qualitat, versemblantment fabricada en un taller llemosí durant el segle XIII. Mesura 18 cm d’alt per 13 d’amplada.

 

            La figura ha arribat avui ennegrida i desgastada, fruit dels anys d’exposició a la intempèrie. En ella s’hi representa un crist sofrent -contraposat a les majestats romàniques, que no semblen patir a la creu-, amb els braços en posició horitzontal i el cap inclinat a la dreta. El tors, estilitzat, té les costelles marcades. Vesteix només un perizonium o drap de la puresa decorat en blau i lligat amb un cinyell de color turquesa, que deixa vistos els genolls, mentre que al damunt del cap, de rostre barbat, llueix una corona de tres merlets. Els ulls, oberts i vius, foren fets amb petites perles de vidre negre.

 

            Les mans, en origen travessades per claus, han perdut els dits, mentre que els peus, també perforats, reposen per separat en un supedani trapezoidal. És possible que les mans es malmetessin en moment d’enretirar la peça, de fet un aplic, del seu suport original, probablement una creu d’altar o processional, si bé també es té constància d’exemplars similars decorant cobertes de manuscrits religiosos.

 

            De com i en quin moment aquest crist va acabar penjat de la porta d’una casa particular -possiblement Cal Ferrer-, és un misteri, així com igualment incerta és la seva procedència, que per proximitat potser caldria relacionar amb la veïna església parroquial de Sant Iscle i  Santa Victòria.

 

            Al llarg de les darreres dècades investigadors i especialistes com Antoni Noguera Massa o Joan Duran-Porta han estudiat la peça, que en aquests moments està en curs de restauració a fi de poder-la exposar quan el museu reobri les seves portes el 2024.

 

Museu Arqueològic de Banyoles