Les col·leccions del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles estan integrades en la seva pràctica totalitat per peces procedents de Pla de l’Estany. Hi ha, tanmateix, algunes excepcions, que ens porten a les dècades inicials de la institució, durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, quan puntualment s’adquiriren peces a alguns antiquaris a fi de salvaguardar-les i de pas nodrir l’incipient fons del museu, que aleshores només comptava amb els materials d’uns pocs jaciments. Podem destacar, per exemple, una àmfora romana de vi, de fabricació itàlica, trobada al cap de Creus, una Mare de Déu gòtica de fusta policromada procedent de Beuda, una mesura de gra pública de Besalú o la peça que aquí presentem: un capitell romànic figurat suposadament de Dosquers.

 

L’objecte en qüestió, de 22 cm d’amplada i 24 cm d’alçada, fou comprat l’any 1958 al pintor, restaurador pictòric i antiquari gironí Agustí Pera Planells. Està esculpit en pedra calcària i exhibeix una decoració, de qualitat notable, que es desenvolupa de forma simètrica a les quatre cares, consistent en dos quadrúpedes rampants afrontats de cap únic -a vegades identificats com a lleons- que mosseguen els elements vegetals ornamentals del registre superior. Aquesta decoració vegetal es fa especialment evident als angles de la peça.

 

El seu estat de conservació és molt pobre, amb mutilacions a la base i a la zona de l’àbac. Tot i això, no hi ha dubte de la seva pertinença al grup escultòric propi de l’àrea Girona-Empordà i se li proposa una cronologia del darrer quart del segle XII. Més interrogants hi ha sobre la seva procedència precisa. En el moment de la compra se l’identificà com una peça originària de Dosquers, un petit veïnat del municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa). De ser així, caldria pensar que formava part de l’església de Sant Martí de Dosquers, l’estructura de la qual, malgrat no aparèixer en la documentació escrita fins més endavant, respon a una obra del segle XII.

 

Actualment, gràcies a l’evolució i modernització de l’arqueologia com a disciplina científica, es prioritza sempre el context per sobre del valor artístic de les peces. De la mateixa manera, el museu no sol adquirir objectes a particulars i els seus fons creixen a través dels materials recollits en intervencions arqueològiques reglades i autoritzades pels òrgans competents.

 

Museu Arqueològic de Banyoles