Les tasques de revisió de les col·leccions per a la nova museografia del Museu Arqueològic han permès identificar una caixa de segell feta d’os. Es tracta d’un petit objecte format per una base i una tapa, unides en un dels seus extrems per un passador que les articulava i permetia la seva obertura i tancament. Tipològicament pot datar-se entre el segle I aC i inicis de la centúria següent.
La seva funció era certificar l’origen de cartes i paquets i evitar que aquests fossin manipulats durant el seu transport. Habitualment s’associen a les tabulae ceratae, és a dir, les tauletes de cera en les quals s’escrivien textos, majoritàriament de caràcter personal. Aquestes consistien en planxes de fusta amb un rebaix central en una de les seves cares, on s’abocava cera d’abella que després, un cop seca, podia ser gravada mitjançant estilets (styli) d’os o bronze. Normalment s’unien dues o més tauletes, de tal manera que en plegar-se el contingut del text quedava a l’interior, ben protegit, i el suport de fusta, a l’exterior.
Així, si el contingut de la missiva o del paquet volia ser salvaguardat, s’assegurava l’embalall amb cordills a tot volt, de manera que no pogués ser obert, i es nuaven els caps a dins de la caixeta. Tot seguit s’abocava cera fosa a l’interior d’aquesta i, en la majoria dels casos, es marcava amb un segell personal abans no s’hagués assecat. Els tres forats que s’observen a la base de la peça servien perquè la cera hi traspassés, de manera que caixa i embolcall quedessin fixats, dificultant encara més un hipotètic intent d’accedir al contingut per part del missatger. La simple comprovació de l’estat del segell, per tant, permetia al destinatari saber que el contingut no havia estat violat.
Aquesta caixeta fou trobada a l’interior de la cova sepulcral d’Encantades de Martís (Esponellà), cavitat freqüentada tant durant l’època ibèrica com durant l’etapa final de la República romana. Desconeixem, però, què hi feia allà i què hauria pogut protegir, qüestions que, malauradament, mai podran ser respostes.
Museu Arqueològic de Banyoles
Figures:
Caixa de segell d’os d’Encantades de Martís (oberta i tancada) i imatge que il·lustra el seu funcionament, en aquest cas amb un exemplar de bronze (Furger, Wartmann i Riha)