Fa relativament poc que, després de molt de temps, s’han recuperat les visites en barca per l’Estany de Banyoles. La Tirona no és la primera barca que navega per l’Estany amb aquest nom, que se li va posar quan la va adquirir l’Ajuntament de Banyoles. Segons havia explicat Josep M. Massip, el nom de tirona es dona a les ànegues perquè “tiren” dels seus pollets. Consultant l’històric diccionari Alcover-Moll, trobem que fa referència a les ànegues, però en zones de Lleida. En canvi, al Conflent o l’Empordà, molt més propers, tirona seria sinònim d’oca. És evident que l’actual Tirona, d’aspecte d’ànec o oca en té ben poc. Per què aquest nom, doncs?
L’any 1895, el comerciant Manel Masoliver va decidir posar una barca a l’Estany, suposem que com a negoci. Era una barca de mida mitjana, amb un mascaró de proa en forma de cap d’oca, que es guardava en una pesquera construïda per encabir-la, a tocar de l’actual Club Natació Banyoles. La barca hauria estat construïda per C. Bori i fill, i va ser avarada a l’Estany amb cerimònia i benedicció eclesiàstica. Com era habitual en l’època, aquesta informació va ser publicada en una revista local, concretament el Semanario de Bañolas de 8 de setembre (1). Tot i que no s’explica perquè se li va posar el nom de Tirona, sí que la compara amb un cigne, un altre anàtid. Aquesta barca va navegar per l’Estany una colla d’anys. Apareix en moltes fotografies de finals del S. XIX i principis del s. XX, curulla de viatgers. El 1911, fins Francesc Darder hi va fer un passeig, com es pot veure en una fotografia de Manel Pigem que s’ha reproduït a l’Espai Darder.
A principis de 1965 es publica un article d’opinió, ara a la banyolina revista Horizontes, on P.A. Bordes es fa ressò de la pèrdua de la barca, el cap i coll de la qual s’emporta un drapaire (2). Al cap d’un mes, “Uns amics del CNB (Club Natació Banyoles)” publiquen un nou escrit on retreuen al Sr. Bordes haver-se queixat i no fer res per recuperar les restes de la Tirona. Tanmateix, diuen haver-la salvat d’una imminent cremació i haver-la fet restaurar per a ser exposada en un lloc públic (3).
En data desconeguda, també s’enderroca la pesquera on s’havia guardat la barca.
La següent notícia sobre les despulles de la Tirona la trobem al moment del seu ingrés al Museu Darder. Va ser un dipòsit del farmacèutic Pere Alsius Malagelada, el 1986, per a poder-la exposar, finalment, en la Sala Darder, el projecte museogràfic que s’estava projectant per explicar la figura del fundador del museu. Se li va fer un suport a mida i va gairebé presidir la sala fins el tancament del museu per a la reforma, l’any 2002. Actualment es conserva en el Magatzem Visible, i es pot entreveure a través del vidre que el separa de l’Espai Darder, ja que no es va poder trobar un lloc on encabir-la en l’actual museografia.
El mascaró de proa, ja com a peça de museu, va ser deixat en préstec al Consell Comarcal del Pla de l’Estany per a “Expocultura ’94. Mostra de la vitalitat cultural de Catalunya”, que es va fer al Moll de la Fusta de Barcelona. El mateix any, amb elements d’aquesta exposició, es va poder veure a Firestany.
El mascaró de proa de la primera barca de l’oca de l’Estany de Banyoles ens transporta cap a aquells temps passats en què el turisme es trobava encara a les beceroles i els passejos per dins l’Estany de Banyoles potser es limitaven a una romàntica ruta per les seves vores, sense endinsar-se en zones de més fondària, aleshores tan desconegudes com les fosses més profundes de l’oceà.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
Es recomana llegir els tres articles que fan referencia a l’avarament i destrucció de la Tirona per veure el tarannà dels banyolins en diferents èpoques:
(1) Podeu llegir l’article aquí
(2) Podeu llegir l’article aquí
(3) Podeu llegir l’article aquí