La Vall de Sant Miquel de Campmajor està situada al Pla de l’Estany, entre les serres de l’oest de l’Estany de Banyoles i la vall de Mieres, i s’hi pot accedir per la carretera de Banyoles a Mieres o Santa Pau. Compta amb uns 86 enfonsaments càrstics alguns dels quals esdevenen estanyols per l’acumulació de l’aigua de la pluja o per la pujada de l’aigua del freàtic, i alguns són sorgents temporàniament. Aquesta vall està localitzada a l’oest de l’Estany de Banyoles, en una plana agrícola enclotada enmig de diverses serres i muntanyes importants que pel seu relleu, clima i paisatge tenen un marcat caràcter garrotxí. Aquesta vall creuada per diverses rieres i torrents és una zona geològicament molt activa i constitueix l’àrea on es poden comptar més enfonsaments i on es produeixen de forma més habitual. El diàmetre resultant de l’enfonsament pot variar entre un centenar de metres i fins a poc menys de cinc, enmig de materials argilosos o margosos.
 

Els nivells piezomètrics (nivell de les aigües subterrànies) amidats en els sondeigs de la Vall de Sant Miquel de Campmajor se situen entre les cotes de 217 i 195 metres. D’aquesta manera s’observa un funcionament intermitent de les surgències ja que quasi totes elles es troben a una alçada mitjana de 200 metres sobre el nivell del mar. Els estanyols actius o sorgents són aquells situats per sota la cota de 205 metres, i aquells relictes es situen entre els 260 i 280 m. o superiors. Destaquen l’estany de les Tres Creus, l’estanyol d’en Coromina, l’estanyol del la Balca, els estanyols Negres i els de la Guardia, la majoria d’aigües temporànies, tot i que algun guarda aigua tot l’any. La majoria d’aquests estanyols o enfonsaments estan enmig de camps de conreu i dins a propietats privades pel que la seva visita no es possible sense el permís dels propietaris, i no es recomanable la seva visita sense guia