Si amb la conservació preventiva  no s’aconsegueix aturar la degradació, cal recórrer a la restauració. També cal fer-ho quan l’objecte ja ens arriba en unes condicions que n’impedeixen l’exposició.

Hi ha professionals especialitzats en diferents tipus de restauració. Al nostre cas, els últims vint anys hem acudit a un taxidermista per a restaurar animals dissecats, i a restauradors especialitzats en restauració de paper i d’obres d’art per a poder condicionar làmines d’història natural i models en guix.

Les restauracions al Museu Darder s’han finançat a vegades a partir del pressupost ordinari, però fonamentalment amb l’ajut de subvencions. Algunes de les peces han estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, de la Generalitat.

Algunes restauracions interessants:

• Aligot dissecat per Francesc Darder (Col·lecció Institut Vell de Girona, 2001).
  • Estat inicial: En algun moment, s’havia modificat la postura general de l’animal, especialment les ales i el cap. Tot i que el seu estat de conservació era relativament bo, el seu aspecte era d’animal lleig i en mal estat.
  • Tractament: neteja general i col·locació correcta de les diferents parts del cos, resultant un bonic exemplar de fase clara amb una postura correcta.
• Models anatòmics de musculatura (Col·lecció Darder, 1916). Dels tretze que formen la sèrie, fins ara se n’han restaurat quatre.
  • Estat inicial: havien estat exposats sense protecció, penjats a la paret, i tenien pols incrustada. En algun moment, possiblement a la dècada de 1960, s’havia repintat el fons de color groc per destacar més les figures, però de forma molt barroera.
  • Tractament: neteja de la brutícia i retirada de la pintura groga.

De totes maneres, molts dels objectes del Museu Darder, com models en guix o cranis, necessitarien ser restaurats, encara que en alguns casos seria suficient amb una neteja acurada, realitzada per un professional, amb què es retirés la brutícia que els anys hi han acumulat.