L’any 2018, el naturalista banyolí Josep Maria Massip va fer donació de la seva extensa col·lecció entomològica al Museu Darder. Massip, col·laborador del museu des de fa dècades, havia recollit un interessant conjunt d’espècimens d’invertebrats artròpodes de tot el món, especialment papallones, però també d’altres grups, com escarabats o aranyes. Molts d’ells conserven etiquetes amb dades de recol·lecció o procedència. En total, es van registrar 2277 espècimens. A part, Massip va fer donació de més d’una vintena de capses amb exemplars sense muntar, algunes publicacions especialitzades i una interessant correspondència amb altres persones d’arreu del món que, com ell, s’interessaven pel coneixement d’aquesta mena d’invertebrats.
Després de la petita reforma de la retolació de l’Espai Darder realitzada el 2022, es va creure que era el moment de poder difondre, encara que parcialment, aquesta col·lecció. Per això, al Museu Darder hem estat treballant en la modificació d’una de les tres vitrines d’insectes de l’Espai Darder, on fins ara s’exposaven diverses espècies de papallones. Encara que el grup de les papallones pot arribar a ser espectacular i és molt atractiu per la seva coloració, es va decidir que la vitrina aniria dedicada a d’altres d’insectes, buscant aquells exemplars més sorprenents i espectaculars de la Col·lecció Massip. El resultat ha estat una vitrina amb 10 caixes on es mostren 75 espècimens, especialment d’escarabats, però també insectes pal, llagostes i cigales.
De tots els escarabats n’hem triat un dels més grans per il·lustrar aquest article. Es tracta del cerambícid Macrodontia cervicornis. A més de la grandària de l’espècie (alguns exemplars poden arribar als 17 cm de longitud, encara que aquest només fa 14 cm), destaquen les enormes mandíbules del mascle i el curiós dibuix dels èlitres. El seu nom científic fa referència a la grandària de les mandíbules i a la similitud d’aquestes amb les banyes de cérvol. En alguns textos en anglès l’hem trobat identificat com “escarabat dents de sabre”, fet que hem trobat curiós, per la qual cosa hem incorporat aquest nom al títol de l’article. De fet, la forma en serra de les mandíbules fa que no siguin massa similars a una arma d’aquesta mena.
Aquest cerambícid, amb un fort dimorfisme sexual (el mascle té les mandíbules molt més grans que la femella), s’alimenta de fusta en descomposició en la seva forma larvària, de fins 21 cm de llarg, fent galeries molt grans. Sembla que està força relacionat amb una determinada espècie de palmera. Viu en diferents zones de la selva amazònica de Colòmbia, Bolívia, Perú, Equador, Guyanes i Brasil. Actualment s’ha reduït força el seu nombre, per la qual cosa està classificada com a vulnerable (categoria anterior a la de perill d’extinció). Semblaria que no s’allunya massa del lloc on passa la seva vida de larva, rarament fuig volant i sol estar pel terra de la selva. Aquesta baixa dispersió pot haver afavorit la pèrdua de poblacions degut a la malauradament excessiva explotació forestal del seu hàbitat.
De l’exemplar del museu en desconeixem la procedència, però com la majoria d’espècimens de la col·lecció, pot haver estat recol·lectat a la dècada dels anys setanta del segle XX.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org