En la natura, la diversitat de peixos és molt gran. Les formes, els colors i la seva biologia són d’allò més variades. Alguns són realment especials, i ben diferents de la imatge típica que acostumem a tenir d’un peix.
Un dels peixos més peculiars és la llamprea, l’aspecte de la qual pot provocar de fascinació a rebuig. Té una forma molt allargada, amb pell sense escames ni plaques i amb glàndules mucoses. El seu esquelet és cartilaginós i té només dues aletes dorsals (a la part superior), de forma allargada. Els ulls són a cada costat del cap i presenten diverses obertures branquials, amb l’aspecte de forats col·locats de forma regular a ambdós costats del cos, per darrere els ulls. Pot mesurar fins un metre de longitud.
El més característic i sorprenent d’aquest peix és la seva boca; té una forma com d’embut, entapissada de dents còrnies, també presents a la llengua. La forma i disposició d’aquestes dents és un factor important per a la identificació de les diferents espècies de llamprea.
La seva biologia no deixa de ser també especial. Aquesta espècie viu al mar, a l’hemisferi nord, especialment a l’Oceà Atlàntic, però també al Mediterrani. La reproducció la fa a la part baixa dels rius. A Catalunya es troba al delta de l’Ebre. Viu de 9 a 11 anys, dels quals de 6 a 8 poden ser en forma de larva. Els mascles construeixen nius de pedra on les femelles ponen els ous. La larva s’alimenta d’algues i detrits. Els adults són paràsits d’altres peixos. Amb la seva boca s’adhereixen al cos del peix i en foraden la pell i els teixits amb les dents de la llengua. Es nodreixen de la sang i els fluids corporals dels peixos parasitats.
A nivell gastronòmic, la llamprea és apreciada en alguns països del nord d’Europa. A Catalunya és una espècie protegida per la legislació.
Al Museu Darder es conserven dos exemplars de llamprea. El que hem triat per il·lustrar aquest article pertany a la Col·lecció Darder (1916). Es tracta d’un exemplar adult d’uns 90 cm de longitud. Aquest any 2022 es va incloure amb altres peces que es van tractar a la cambra d’anòxia del Museu Etnogràfic de Ripoll dins un projecte de la Xarxa de Museus de les Comarques Gironines per eliminar-ne possibles corcs. El suport de fusta sobre el que es troba presentava també tota una zona que havia estat afectada per tèrmits. Era una infecció molt antiga de la que no tenim registres, totalment inactiva. Després del tractament, s’ha sotmès a una restauració a càrrec de Neus Campmany. Aquesta ha consistit en una neteja general, tapar els forats de cor i dissimular la part menjada per tèrmits del suport i tapar alguns forats de la part ventral per on es perdia part del farcit de l’exemplar. Per últim, es va decidir treballar en les aletes i la cua, que estaven molt malmeses. Una de les aletes tenia un tall i l’altra havia gairebé desaparegut, com també la cua. Basant-se en imatges de llamprees, va refer les aletes i la cua, donant un millor aspecte a la peça. Aquesta es troba actualment a les sales de reserva, però la restauració en permetria l’exposició.
A la foto veiem la llamprea i un detall de la boca.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org