La baritina (SO4Ba) pertany a la Classe VI (Sulfats) i es caracteritza pel seu pes (barys és un prefixe gec que significa “pesant”). Aquest exemplar està format per cristalls laminats rosats. La baritina té moltes aplicacions (en fabricació de determinats papers i teixits, en perforacions petrolíferes, fabricació de formigó pesant i plaques blindades).
La fluorita (F2Ca) pertany a la Classe III (Halurs) i sol presentar-se en forma de cristalls de color vistòs; aquest és totalment diferent sota llum ultraviolada. S’utilitza en metal·lúrgia, fabricació d’àcid fluorhídric, esmalt i ceràmica, i per a fabricar lents utilitzades en òptica.
Aquests dos minerals són filonians. L’exemplar del museu, que medeix 10 cm de longitud, 8,5 d’amplada i 5,5 de gruix, és interessant per la bona diferenciació dels dos minerals, tant pels colors com pels dos tipus de cristalls, que estan ben separats entre ells.
L’exemplar prové de Sant Marçal de Montseny (Vallès), lloc amb jaciments de fluorita.
Les col·leccions de minerals del Museu Darder són relativament recents. Tot i que el museu data de 1916, el primer ingrés del que en sabem dades és de primers de 1967. Es tracta de la col·lecció Margineda, formada per més de 150 exemplars donats per un col·leccionista de Vilajuïga, amb qui la Junta Delegada del Museu tenia bones relacions des de finals dels anys 50. A part d’algunes donacions puntuals (fins de gent que trobava una pedra “maca” i la portava al Museu), s’ha d’esperar a l’any 1982 per a trobar una nova donació, novament d’un col·leccionista (Pedro Abreu), formada per 77 minerals i un armari amb calaixos per a guardar-los. Un dels exemplars és aquesta baritina-fluorita.
El museu va tenir exposats els minerals en una sala fins l’any 1986, moment en què es va remodelar la Sala, on també es trobaven exposats fòssils del fons del museu. És l’actual Sala Darder, d’introducció històrica al museu. Així, des de 1986, la totalitat de minerals (gairebé 600) estaven guardats en un magatzem.
Enguany, i després de les obres de la nova consergeria del museu, ens hem pogut plantejar d’exposar una petita mostra d’aquest fons de minerals, tan de temps inaccessible al públic. L’espai no ha permès d’exposar més dels 84 que hem triat amb la col·laboració de Bonaventura Riera, un bon aficionat de Banyoles, a qui agraim el seu inestimable ajut i les hores que hi ha dedicat.
La presentació d’aquesta sel·lecció (molts exemplars interessants han hagut de quedar-se al magatzem) es farà durant la segona quinzena d’aquest mes de juliol.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN