L’any 1892 s’inaugura el Parc Zoològic de Barcelona. Els primers animals procedeixen de la col·lecció privada de Lluís Martí-Codolar, qui els va vendre a l’Ajuntament de Barcelona per a crear el Parc. Francesc Darder, com a veterinari i coneixedor dels animals que era, va ser nomenat director del nou equipament municipal. Entre els 41 mamífers que formaven part de la col·lecció hi havia alguns lleons. Possiblement, la Julieta era un d’aquests. L’any 1896 es publica en el diari La Verdad, de Tortosa, que la lleona, en el seu primer part, pareix quatre cadells, dos mascles i dues femelles. En no tenir prou llet, els petits lleons són posats en una incubadora i criats amb llet de cabra, que prenen amb biberó. Sembla ser que Darder en té cura personalment.
Segons la mateixa publicació, a finals del mateix any, una altra lleona, de nom Lili, pareix tres mascles, que són retirats per Darder pel perill que la lleona se’ls mengi. En un altre diari de la mateixa població (Correo de Tortosa) es cita un nou part d’una lleona, el setembre de 1997. En aquest cas, sembla ser que l’animal es menja una de les seves dues cries. Darder i els treballadors del zoo tenen dificultats per fer-la sortir del lloc on era per poder enretirar el segon cadell, que novament es cria amb biberó. Aquesta última notícia l’hem pogut llegir a sis diaris més de l’època, des d’editats a Girona fins Madrid, fet que pot indicar que tan Darder com el Parc Zoològic eren ben coneguts en aquell moment.
Del part de la lleona Julieta se’n fa ressò, amb el seu estil humorístic, la revista La esquella de la Torratxa. A més, amb un to clarament crític retreu que els cadells tinguin abric i aliment mentre hi ha mainada a Barcelona que no en té. Ho amaneix tot plegat amb una caricatura de Darder amb els lleonets i un rodolí:
¡Grrrans aconteixements del Parch!
La lleona que té fills
Y amamantarlos no pot,
No li queda altre recurs
Que donarlos al didot.
Cal dir que, a l’època, Francesc Darder era sovint citat i caricaturitzat en aquesta revista, com a personatge conegut de la ciutat. Tot i això, ell va continuar tenint cura dels lleons, i fins es conserva al museu una foto seva dins una gàbia amb els cadells ja crescudets, una reproducció de la qual es pot veure a l’Espai Darder.
Quant a la Julieta, desconeixem quan va morir, però creiem que deia ser abans de 1916, ja que dels quatre cranis de lleó que es conserven al Museu Darder, un porta escrit, en un lateral, “Leona Julieta”. Dels altres tres, en desconeixem el nom.
El crani de la lleona Julieta es pot veure en la vitrina dedicada a la taxidèrmia, a l’Espai Darder.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles