Es creu que l’origen del búfal aquàtic domèstic és una espècie salvatge asiàtica que actualment es troba en risc d’extinció (Bubalis arnee). El búfal domèstic s’ha utilitzat des d’antic com a bèstia de càrrega, i en la seva zona d’origen, l’Àsia dels potents monsons, on els cultius d’arròs estan permanentment negats, ha estat de gran ajut per l’agricultura. Es tracta d’una espècie que viu tot l’any en zones amb aigua. S’alimenta de la vegetació que creix a les zones humides, com aiguamolls, prats negats o valls de rius que presenten crescudes importants. És un animal dòcil, que serveix tant per càrrega com per aprofitar-ne la llet o la seva pell, que és de gran qualitat. De la llet se’n fa la coneguda mozzarella.
Es pot reconèixer per la forma de les banyes, que tenen una part superior planera amb estries. La pell és fosca i amb poc pèl, i té unes peülles adaptades a la vida en terres fangosos.
Fa unes setmanes, el búfal aquàtic domèstic s’ha convertit en un nou habitant del Paratge de les Cigonyes, a tocar de l’Estany de Banyoles. El Consorci de l’Estany hi ha portat mitja dotzena de femelles que han d’ajudar a millorar la biodiversitat de la zona amb els seus costums de pastura. Aquests exemplars provenen dels Aiguamolls de l’Empordà, on n’hi ha un ramat. Es tracta d’una solució natural i ecològica per al manteniment d’espais d’aquest tipus, ja que no es tracta d’espècies exòtiques invasores sinó d’espècies domesticades fa milers d’anys.
Al Museu Darder hi ha dos exemplars de búfal aquàtic domèstic. Un és un esquelet (veure’n informació aquí i l’altre un mascle adult dissecat. Ambdós pertanyen a la Col·lecció Darder, i sabem que van ser preparats el 1888. Poques vegades disposem d’informació de l’origen del espècimens de la col·lecció amb què va néixer el museu, però en aquest cas Francesc Darder va publicar una nota en una de les seves revistes, on comentava que havia comprat dos exemplars vius a Filipines, aleshores colònia espanyola, per tal de preparar-ne un de dissecat i l’esquelet de l’altre, i exposar-los al seu museu durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquests dos són els que es conserven, 135 anys després, al Museu Darder de Banyoles.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
Banyoles, 1 d'abril de 2023