Francesc Darder, en el periode en què va ser director del Parc Zoològic de Barcelona, va tenir una especial dedicació als lleons que s’hi exposaven. A l’Espai Darder es pot veure una foto del naturalista dins una gàbia amb lleons, tranquil·lament assegut, encara que cal dir que es tracta d’exemplars més aviat joves. Fins i tot s’explica que s’havia emportat algun cadell, abandonat per la seva mare, a casa seva, per poder-lo criar amb biberó.
Al Museu Darder s’hi conserven quatre lleons dissecats, dos d’ells cadells, i quatre cranis de lleó adult, tots ells procedents de la Col·lecció Darder i, gairebé segur, del Parc Zoològic de Barcelona. En tractar-se d’una espècie de mida gran, els lleons dissecats sempre han estat exemplars emblemàtics del Museu Darder, tot i tractar-se de treballs de taxidèrmia no especialment reexits. Al mateix temps, amb els anys s’han convertit en el centre d’anècdotes i històries de totat mena. Aquest exemplar, per exemple, el més gran del grup, va sortir per la porta del Museu Darder arrossegat per l’aigua en les inundacions de 1932 a Banyoles. Encara que no es conserven fotografies de com era el Museu en aquella època, creiem que deia estar just a l’entrada per haver estat arrossegat, ja que té un pes important, sobretot comparat amb la resta de peces del Museu. D’aquell fet en queden unes fotografies de Josep Cruells, conservador del Museu en aquella època, raspallant el lleó al pati que hi havia aleshores a la part de darrera el Museu.
El lleó també va passar molts anys exposat en una tarima, sense cap vitrina que el protegís. Així, va rebre agressions de tota mena durant anys, perdent bigotis, possiblement pèl de la melena i algunes dents. Uns coneguts bessons banyolins ens van explicar que hi havien pujat a sobre en diverses ocasions, i fa una vintena d’anys, un pare havia insistit, sense aconseguir-ho, que se li permetés fer una fotografia del seu fill dalt del lleó.
Amb tot plegat, aquest exemplar va passar per la mans de restauradors en diverses ocasions, tant per fer actuacions extenses com petites reparacions. Així, el 1989 va viatjar fins a Barcelona, on li van fer una neteja general i li van modificar la base, recobrint-la amb guix i pintant-la com si fos un terra de roca, i posteriorment, ja sense sortir del Museu, se li van posar bigotis nous amb fil de pescar i alguna dent de guix. Cal dir que, per sort, aquest exemplar no té la boca massa oberta i per tant no se li han emportat cap ullal, com ha passat amb l’altre que es conserva al Museu.
L’última gran aventura del lleó va ser el 2007, quan li va caure a sobre un gran vidre mentre s’estava muntant l’Espai Darder. Amb tanta sort que tant la postura amb què està dissecat el lleó com la base van permetre que no hi hagués cap dany important, i que l’únic que es va haver de fer va ser aprofitar l’avinentesa per substituir l’antic suport recobert de guix per un altre molt més d’acord amb el que s’hauria posat en l’epoca en què es va dissecar.
En l’actualitat, el lleó presideix l’entrada de l’Espai Darder, on rep els visitants que s’acosten a conèixer com eren les ciències naturals en l’època en què va viure.
 
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org



Fitxers relacionats