Fa unes setmanes, tots els mitjans informatius es van fer ressó de la descoberta d’un nou mamífer carnívor, l’olinguito (Bassaricyon neblina). No és que fos una espècie desconeguda, que no s’hagués vist abans, sinó que, en realitat, es creia que els exemplars que es coneixien formaven part d’una altra de les espècies d’olingos, uns mamífers sudamericans. És destacable que part de l’estudi es fes a partir de pells d’estudi i animals dissecats conservats des de fa anys en diferents museus d’arreu del món. Un fet que no fa més que confirmar la necessitat de conservar les col·leccions antigues i la seva importància per a la investigació de la realitat del nostre entorn.
Al Museu Darder encara hi ha diferents exemplars per identificar, o la identificació dels quals és dubtosa. Als animals dissecats no sempre se’ls poden veure bé totes les característiques pròpies de l’espècie, o han estat mal preparats, o bé han patit modificacions del color al llarg del temps, o haver-se perdut alguna part accidentalment. Això, afegit a les diferències entre sexes, entre joves i adults o les variacions de pelatge o coloració al llarg de l’any, fa que apareguin dubtes a l’hora de classificar els exemplars, sobretot si, com en el nostre cas, no tenen cap documentació escrita sobre la seva procedència.
Un d’aquest casos és el de l’exemplar amb el Número de Registre 665. Es tracta evidentment d’un mamífer, i la seva dentició, que es pot veure clarament en la boca oberta, fa pensar que es tracta d’un carnívor. No hi ha cap documentació associada que ens permeti saber ni la seva procedència ni si algú l’havia identificat abans de 1990, tot i que tots els indicis fan pensar que es tracta d’una peça de la Col·lecció Darder. Fa uns anys, havia estat identificat com a Eyra barbara, una espècie de Mustèlid de la qual en copnservem un exemplar també de Darder. Però una revisió posterior va fer-nos adonar que, tot i les similituds, sobretot de mida, no es podia tractar d’aquesta espècie, i que tant podia ser un mustèlid com un Prociònid. Ara, amb l’ajut de la publicació “Handbook of the mammals of the world”, on apareixen totes les espècies conegudes de mamífers, veiem que l’exemplar s’acosta als Prociònids, el grup al qual pertany l’olinguito. Per la mida, hem hagut de descartar directament aquesta nova espècie, i veiem que hi ha evidents similituds amb una altra de la mateixa família, el kinkajú. De totes maneres, quan el comparem amb ún altre kinkajú del Museu Darder, aquest de la Col·lecció de l’Institut Vell de Girona (1991-2001), i fins i tot amb fotografies i vídeos accessibles per internet, veiem que el pelatge no acaba de coincidir, ni de color ni de longitud. Per això, mantenim aquesta classificació en provisional, esperant que en el futur, d’una manera o altra, poguem posar el nom definitiu a aquest exemplar que, tot cal dir-ho, a nivell de taxidèrmia no és una obra especialment ben naturalitzada, encara que a nivell taxonòmic (d’identificació) ens podria donar alguna sorpresa.
Podeu veure un kinkajú al seu medi aquí:

Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org



Fitxers relacionats