La conservació de material de flora i fauna es pot fer en pots amb un líquid conservant, que sol ser formol o alcohol. Aquest sistema se sol utilitzar quan interessa poder analitzar els individus amb posterioritat a la seva recollida i no solen estar destinats a l’exposició, sinó a la investigació. En altres casos, s’utilitza quan no hi ha alternatives de conservació.
El formol és un producte conservant molt potent, que penetra profundament i ràpida en els teixits aturant la seva degradació natural. Alhora, és un producte molt tòxic. L’alcohol no penetra tan ràpidament, però a llarg termini és més estable i menys perillòs.
El problema d’aquesta forma de conservació és que aquests productes  són volàtils i es van evaporant. S’ha d’anar controlant periòdicament que el líquid cobreixi l’exemplar, i reomplir el pot en cas que n’hagi baixat el nivell. En cas que s’evapori, l’exemplar es va degradant, més o menys lentament segons el líquid utilitzat, la mida de l’individu o l’espècie de què es tracti. Un altre problema important és que la utilització de vidre com a envàs afegeix el perill de rotura, amb l’evaporació sobtada dels líquids tòxics.
En la Col·lecció del Col·legi del Collell hi ha un centenar d’individus (vertebrats, invertebrats i algunes algues marines) amb líquid conservant, que s’han revisat i que actualment s’estan netejant i col·locant en pots nous, substituint el líquid, parcial o totalment evaporat, per alcohol. N’és un exemple la serp verda que acompanya aquestes línies, fotografiada tal com va ingressar al fons del Museu, en un pot amb un tap de suro segellat amb cera, i amb manca total de líquid, tot i que la seva conservació no perilla, segurament per estar en un ambient prou estanc.


Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats