Les tortugues de terra tenen la closca dorsal bombada i les potes cilíndriques i gruixudes, el que les diferencia de les tortugues d’aigua, amb la closca aplanada i les potes adaptades a la natació. L’espècie pròpia de les nostres contrades és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), que es diferencia de la tortuga mora, entre d’altres coses, per tenir doble la placa supracaudal, mentre que la mora la té única. La tortuga mora es pot trobar al sud de la península Ibèrica, al sud d’Itàlia i de Grècia fins Orient Mitjà. A Catalunya, si se’n troba alguna sol ser degut a que s’ha escapat d’algú que la tenia com a mascota.
Aquesta espècie, que hiverna de novembre a març, s’alimenta sobretot de plantes verdes, i pot arribar a viure 100 anys.
Francesc Darder tenia dos esquelets de tortuga mora muntats en la seva col·lecció. El més complet és el que hem triat per a il·lustrar la fitxa d’aquest mes. Observant-lo d’a prop, queda ben clara la raó per la que les tortugues no poden sobreviure sense la closca, ja que és evident que aquesta és una part més del seu esquelet, al qual està soldada. En l’esquelet muntat es veuen clarament les cintures escapular i pelviana (zones de les potes de davant i de darrera, respectivament), encara que amb els anys s’han perdut els extrems de les potes.
Per a poder realitzar una bona observació de tot l’esquelet, el Dr. Darder va muntar la part ventral de la closca, que es diu plastró, amb una xarnera, permetent doncs que aquesta es pugui mantenir tancada amb un ganxo, o bé oberta mostrant tota la part interior.
Aquest esquelet permet també observar de forma ben clara cadascuna de les parts de la closca, formada per diverses plaques soldades.



Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats