Aquest mes, en lloc de destacar una peça per la seva singularitat o interès, farem el comentari del cas contrari: una peça en mal estat i de poc interès.
Als museus de ciències naturals, a l’haver-hi molts exemplars orgànics, és relativament fàcil que alguna de les peces es faci malbé i no es pugui restaurar. Per sort, no són gaires les que es troben en aquesta situació al nostre cas. Tot i això, si es decideixi eliminar-les no es fa arbritràriament, sinó que es desmunten de forma controlada i escribint un informe que permet, d’aquesta manera, analitzar diferents maneres de dissecar i conèixer les tècniques utilitzades. Es converteix una peça física en documentació escrita.
El cas que hem triat és el d’un flamenc que havia estat donat per un caçador desconegut el 1979, fa relativament poc. Havia estat mort “per error”. Ja fa alguns anys s’havia retirar de l’exposició permanent perquè no mostrava una bona taxidèrmia i en teníem un altre exemplar més ben dissecat. El 1999 vam descobrir una infecció d’andrenus (un escarabat que s’alimenta de restes orgàniques). Havia provocat que el cap quedés afectat, caient la ploma i deixant-li un aspecte encara pitjor. En ser una peça de qualitat dolenta, es va decidir desmuntar-lo en lloc d’intentar restaurar-lo. En fer-lo, vam adonar-nos que el crani no havia estat netejat correctament, i mantenia restes de carn i del cervell. Això havia provocat la infecció. S’intentarà netejar i recuperar el crani, i s’ha llençat la resta.
Aquest és un bon exemple que un animal ben dissecat fa més de cent anys, com molts del Museu Darder, pot suportar millor el pas del temps que un altre més “nou”, però dissecat incorrectament.


Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats