Iniciem aquesta secció amb una peça que, tot i no pertànyer a la col·lecció donada pel Dr. Francesc Darder i Llimona a Banyoles, que va ser l’origen del museu, sí està relacionada amb la raó que va portar al Dr. Darder a la nostra població, l’any 1910, tot just iniciat aquest segle. Raó que, d’altra banda, no és massa coneguda pels banyolins.
Fins al 1910, l’Estany era força pobre quant a peixos, degut sobretot a la qualitat de les seves aigües, pobres en nutrients i força mineralitzades, i al fet de tenir un fons fangós. El Dr. Darder va fomentar les repoblacions amb peixos del 1910 al 1916, en què es cel·lebrà la Festa del Peix, jornada popular en què es portaven alevins de diferents espècies (carpa, gardi, peix gat, peix sol, truita i salmó) fins l’estany. El 1954 s’aconsella la introducció del lluci, un depredador que pot arribar a 1,5 m de longitud, per a controlar una excessiva població de carpes i gardis, tot i que acaba menjant-se les poques espècies autòctones que quedaven a l’Estany. Uns anys més tard, la Societat de Pescadors pesca un dels darrers llucis (que per sort no van arribar a reproduir-se a l’estany), i en fa donació al Museu Darder. Aquest medeix 1,20 m i és el testimoni d’unes repoblacions que, tot i no haver estat massa beneficioses per a la fauna piscícola local, formen ja part de la història i sense les quals Banyoles no tindria un museu com el Museu Darder d’Història Natural.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN