La femella de senglar pareix a la primavera una mitjana de cinc garrins o porcells, depenent de l’edat de la mare i l’abundor d’aliment de la tardor anterior. La mare prepara una mena de cavitat com a niu, posant-hi un entapissat de matèria vegetal tendre. Els garrins tenen un pelatge característic ratllat de marró clar i fosc (en castellà els hi diuen “rayones”). Als dos o tres mesos d’edat comencen a canviar de color i a menjar aliments sòlids. Als cinc o sis mesos, el pelatge passa cap als tons vermellosos, i els porquets ja són independents, tot i que no deixen la família fins als deu mesos.
El porc senglar té diversos representants al Museu Darder, on se’n conserven tant cranis com exemplars dissecats adults i joves. A part, els ullals de senglar també formen part d’alguns objectes realitzats pel Dr. Francesc Darder.
Aquest mes en destacarem un petit garrí d’uns quinze dies, per ser una peça especialment interessant per la postura en què el van dissecar (veure foto). Es tracta d’un porquet petitó i ben assegut, de cara simpàtica. Tot i que actualment s’exposa dins una vitrina, havia estat molt temps a l’abast de la mà del públic, fet que va provocar que perdés les dues orelles i la cua degut a l’acció vandàlica d’algun visitant. Per sort, el taxidermista Josep Ros, que fa les restauracions al Museu, va fer un bon treball per a retornar-li un aspecte presentable.
Sota la base, amagat de la vista, porta un cartell que delata la seva antiguitat. Escrit amb ploma, en una etiqueta del “Museo Zootécnico”, i amb una especial caligrafia, hi posa: “Jabalí a los 15 días de nacimiento”.



Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats