No podíem acabar aquesta sèrie d’articles dedicats al centenari del Museu Darder sense un record a qui en va promoure la creació i va aportar el seu contingut inicial, el barceloní Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918).
Francesc Darder era de família de veterinaris. Que un veterinari s’interessi per la taxidèrmia no és un fet estrany. Ni tampoc ho és que acabi essent el primer director d’un Parc Zoològic, com va ser el seu cas. De la seva època al Parc Zoològic de Barcelona se’n troben moltes referències en publicacions barcelonines. L’arribada del primer elefant del parc, tota una estrella a la seva època, va ser una de les fites de Darder en el parc. Li van posar de nom “Avi”, tot i ser jove, perquè la gent no entenia el seu nom real, que era “Baby”. També la relació de Darder amb els lleons, o l’emportar-se els cadells que la lleona no podia amamantar, van tenir ressó a la premsa. Darder era un habitual en la publicació “La Esquella de la Torratxa”. Desconeixem si li feien gràcies els acudits i caricatures que li feien, com la que il·lustra aquest article, de 1896, que anava acompanyada del següent text:

 

 



¡Grrrans aconteixements del Parch!

La lleona que té fills
Y amamantarlos no pot,
No li queda altre recurs
Que donarlos al didot.


Abans de la creació del Parc Zoològic, el 1894, Darder havia obert un comerç d’història natural. Proveïnt-se principalment d’objectes comprats a París, va ser probablement el primer comerç especialitzat en història natural de l’estat espanyol. Proveïa els equipaments educatius d’exemplars de geologia, paleontologia, botànica, zoologia i antropologia. Fins aleshores, les escoles havien adquirit el material directament a França. D’aquesta manera, es forma la seva col·lecció, que inclou aquells objectes que o bé servien de mostra o bé no aconseguia vendre, no per manca de qualitat sinó, en alguns casos, pel preu o ser complicat d’incloure en un gabinet escolar, com potser seria el cas de les mòmies.
L’any 1909, el Parc Zoològic crea el Laboratori Ictiogènic, amb Darder com a responsable. En aquest època, el naturalista està molt interessat pels peixos i tot el que fa referència a la piscicultura. Fins i tot troba estones per pintar quadres de peixos, de dubtosa qualitat artística. El Laboratori promou la Festa del Peix arreu de Catalunya, essent l’Estany de Banyoles el lloc  de proves per a la introducció d’espècies. El que en aquell moment potser semblava una molt bona idea, amb els anys i els que van seguir l’exemple amb espècies foranes, va transformar negativament l’hàbitat de l’Estany.
Des d’aquell moment, una cosa porta a altra. Darder és gran, no està molt bé de salut, el fan Fill Adoptiu de Banyoles i decideix tancar la botiga i cedir les seves col·leccions a Banyoles. Així, el 22 d’octubre de 1916, s’inaugura el Museu Darder de Banyoles. Darder mort dos anys més tard, a causa d’una urèmia, i els diaris barcelonins, novament, se’n fan ressó i enalteixen la seva persona.

Podeu trobar articles molt complets sobre la figura de Francesc Darder en els següents webs:
www.taxidermidades.com
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/01/el-museu-darder-de-barcelona.html
 



Fitxers relacionats