El Solutrià coincideix probablement amb el moment més fred de l’última glaciació. Des del punt de vista cronològic i cultural, se situa al cor del Paleolític superior, entre el Gravetià i el Magdalenià.
Els solutrians es caracteritzaven per una tècnica molt particular en l’elaboració d’algunes eines i projectils de pedra. Feien peces molt planes, anomenades puntes o fulles, treballades amb la tècnica del retoc pla, una innovació que només apareix, de manera independent, en períodes i zones molt concrets.
Aquestes puntes mostren una gran varietat de formes, i des del segle passat reben noms que al·ludeixen a la seva morfologia, sovint inspirats en fulles d’arbres, com ara la fulla de llorer o la fulla de salze.
Les anomenades puntes del Serinyadell són conegudes en la nomenclatura paleolítica per la seva forma. Es desenvoluparen durant el Solutrià mitjà i s’associen a les coves del Reclau, ja que s’han trobat principalment als jaciments del Reclau Viver, l’Arbreda i Davant Pau. Aquestes peces presenten una forma ovalada amb les dues cares treballades, una punta molt afuada i un petit peduncle descentrat a la base, que és molt característic. En alguns casos, encara conserven la zona on es va colpejar per donar-los forma.
Museu Arqueològic de Banyoles