La conca lacustre de l'Estany

Estanyols de Banyoles - Porqueres - Camós

A part de l’Estany principal, al seu entorn hi ha un conjunt de fonts, surgències, i estanyols que també actuen com a eixidor d’aigua subterrània. Sovint aquests estanyols passen desapercebuts, però són un element complementari a l’Estany que n’augmenten l’interès i el valor ecològic. Els estanyols de fet són dolines o enfonsaments igual que els que hi ha a l’interior de l’Estany. Aquestes dolines, si es formen dins l’Estany, s’anomenen cubetes, i si en queden separades de l’Estany s’anomenen estanyols, tots ells caracteritzats per les formes arrodonides i profunditats importants. Cadascun té característiques singulars, l’estanyol Nou és l’últim que es va formar el 1978, l’estanyol del Vilar és el més gran i d’un color verd fosc per la seva eutrofització, l’estanyol de la Cendra pot tenir color gris per la resuspenció de les margues blaves del seu fons, etc.
 

A l'entorn de l'Estany de Banyoles, tant al municipi de Banyoles com el de Porqueres, poden localitzar-se nombrosos d’aquests estanyols. De nord a sud, i en un sentit contrari a les agulles del rellotge respecte a l'Estany, es troben, en primera instància l'estanyol de les Roques o de Lió, l’estanyol de can Ordis o de les Guixeres, el conjunt d’estanyols de la riera Castellana (amb els estanyols d'en Cisó, el Nou, en el marge esquerra, i un petit brollador-estanyol de la riera Castellana, en el marge dret), i l’estanyol del pin-pon situat dins el càmping “el Llac”. Més cap al sud, se situa l'estanyol del Vilar, annex a l'estany principal, i a uns 400 m en direcció al pla de la Perpinyana, a la zona dels aiguamolls de la Puda, es troben els estanyols de la Cendra i petit de la Cendra, gran d'en Montalt i petit d'en Montalt. Altres zones on sorgeix aigua no arriben a constituir veritables estanyols i es presenten com a àrees embassades ocasionalment –aiguamolls-.
 

A part de l’entorn de l’Estany hi ha una altra zona de surgències entre Porqueres i el municipi de Camós. A la zona de Camós s’hi troba l’estanyol o Ullal de Geldeus, i la bassa de Ca Oliveres, i més a prop de l’Estany hi hauria l’Estanyell o estanyol de Dalt. Algunes surgències de la zona de caràcter continu han estat transformades en fonts per a facilitar la seva explotació. És el cas de la font dels Tenyers, de la font del Vilar, de la del Rector, i de la Puda, entre d'altres.