La conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. Una de les zones amb més diversitat d’estanyols és la zona de la riera Castellana o de Can Cisó. En aquest espai hi trobem l’estanyol Nou de Can Cisó, l’estanyol vermell i el brollador de la riera Castellana.
De l’estanyol Nou o de Can Silet en podem dir que és l’últim gran estanyol que s’ha format a la zona lacustre. Es té registre de la seva formació, pels voltants del 12 de novembre de 1978, desprès d’un estiu molt sec. Fa uns 40 metres de diàmetre i 7 de fondària. Es va formar enmig d’una plantació de pollancres i els propietaris van intentar reomplir-lo amb runes sense èxit. Actualment es propietat de l’Ajuntament de Banyoles, tant l’aigua (per efecte del Bé Comunal de Banyoles i el registre de la propietat de l’Estany) com el seu voltant (comprat als anys 90), tot i trobar-se en el municipi de Porqueres. La seva coloració és verdosa i és un estanyol lleugerament eutròfic. Presenta un cinyell de vegetació helofítica de canyís molt densa i un conjunt d’arbres de ribera al seu voltant.
L'estanyol d'en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l'alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles. Aquest estanyol és conegut, també, com l'estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s'associen a l'alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre). L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen. Malauradament actualment l’estanyol ja no assoleix la coloració vermella a la superfície, sinó que els bacteris es queden a més fondària. Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol. Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.
Al costat d’aquests dos estanyols i a l’altre banda de la ribera castellana hi ha un petit brollador, anomenat la Deu de la riera Castellana, que tot i anomenar-se així es tracta d’un petit estanyol de mida reduïda i fondària considerable. Aquest estanyol presenta una coloració cendrosa com la de l’estanyol de la Cendra. Al seu costat l’any 2009 es va recuperar una zona inundada de poca profunditat.
El conjunt d’estanyols, brolladors, la riera i les zones inundables creen una zona d’aiguamolls molt interessant, un bosc de ribera inundat, dens, bastant impenetrable on es troben plantes i animals d’interès, i que actua com a refugi de fauna i flora.
Els estanyols en dades
Estanyol Nou Longitud: 38 m. Amplada: 30 m. Diàmetre: 40 m Superfície: 804 m2 Fondària: 4 m., originalment 7 m. Per abocament de runes.
Estanyol Cisó Longitud: 25 m Amplada: 18 m. Diàmetre: 27,5 m. Superfície: 598,7m2 Fondària: 8 m.
Brollador Riera Castellana Diàmetre: 4 m. Fondària: 8 m.
Arribarem a l’Estany de Banyoles, i un cop allà si sortim des de l’Oficina de Turisme de l’Estany, agafarem la carretera, el camí a peu o el carril bicicleta cap al sud sense perdre mai de vista l’Estany. Haurem de donar gairebé mitja volta a l’Estany, per situar-nos a la riba de Porqueres, i un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany creuem la riera Castellana i veiem la casa de Can Cisó en una corba del camí. Des de la casa podem accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat. Per arribar a l’estanyol vermell caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra. Per veure el brollador de la riera castellana hem de recular enrera fins l’entrada de la casa, recular més per la carretera de circumval·lació per on hem arribat, i just passat la riera Castellana girar a la dreta per un caminet.