El poblat neolític de la Draga és conegut per ser un dels pocs jaciments de la península Ibèrica -i dels més antics- en el que es conserva la matèria orgànica. Aquest fet excepcional es deu a les condicions en què quedaren dipositats els materials després de l’abandó del lloc, en un ambient permanentment saturat d’aigua gràcies a la presència de l’estany de Banyoles a les proximitats. Si no hagués estat per això, els objectes s’haurien podrit tan sols uns anys després.
Encara que les troballes orgàniques més conegudes de la Draga són els estris de fusta -com les famoses falçs, les aixes o els pals cavadors-, també s’han recuperat llavors, fruits, bolets, fulles, fibres vegetals o insectes. Justament una de les descobertes més singulars tingué lloc l’agost de l’any 2004, quan en l’excavació de l’anomenat sector terrestre va ser trobat el que aparentava ser un conjunt de fibres agrupades. El posterior estudi va poder confirmar que, efectivament, es tractava d’un rotlle de corda torçada, formada per la unió de dos cordills fabricats amb fibra d’ortiga. Malgrat que la corda està avui fragmentada, s’aprecia com en origen fou enrotllada circularment fins a conformar un manyoc, que se subjectà mitjançant un llaç final de dues o tres voltes. Un dels caps exhibeix un nus que evitava que la corda s’esfilagarsés, solució que probablement també es feu a l’altre extrem, que avui resta ocult sota el llaç de tancament. Algú, per tant, havia preparat la corda i l’havia deixat llesta pel seu ús...
Atesa la seva llargada, entorn els 2 metres, el seu gruix, d’uns 4-5 mm, i les característiques ja exposades -entre elles els extrems nuats-, s’ha proposat la seva associació a un arc, arma de la qual s’han trobat diversos exemplars al jaciment, a més de tiges i puntes de fletxa. És sabut que els habitants de la Draga practicaven la caça (de cabirols, cabres salvatges, cérvols, aus...), però aparentment no com una necessitat, ja que la carn estava assegurada gràcies als ramats domèstics, sinó com un complement. L’arc, per tant, acomplia més una funció social i simbòlica, que no estrictament econòmica.
Al llarg de les últimes dècades, l’accentuació del canvi climàtic està suposant un risc afegit per a jaciments com la Draga, que poden veure com el descens del nivell freàtic -entre moltes altres amenaces- fa perillar la futura conservació de la delicada matèria orgànica conservada al subsol. És per això que l’any 2020 es va posar en marxa el projecte internacional de recerca “WOODPDLAKE”, amb objectiu de monitorar i avaluar l’impacte de la crisi ambiental sobre jaciments lacustres a partir dels casos de l’estany de Banyoles i dels llacs italians de Bolsena i Mezzano. En el projecte hi col·laboren institucions italianes, franceses, eslovenes i catalanes, una de les quals és el Museu Arqueològic de Banyoles.