L’any 1970 es van portar a terme obres al carrer de la Pia Almoina, que havia estat obert només trenta anys abans. Durant els treballs es van documentar nombrosos murs i estructures, així com abundant material arqueològic d’entre els segles XIII i XIX. Malauradament l’excavació es va fer sense un registre adequat i bona part de la informació es va perdre.
Entre els materials trobats, tanmateix, destaquen dues mesures de ceràmica comuna oxidada. Es tracta d’uns atuells similars a una gerreta, de cos globular, boca plana i amb nansa lateral vertical. Tot i no estar associades a un context arqueològic clar, alguns paral·lels coneguts permeten datar-les d’entre els segles XV i XVI.
La seva capacitat responia a un patró predeterminat, oficial, d'acord amb les ordinacions establertes per les autoritats d'una determinada població o territori, en aquest cas probablement del Comú de Banyoles. Cal recordar que segles enrere no hi havia un sistema unificat de pesos i mesures, sinó que cada població important tenia les seves pròpies. Al Museu, sense anar més lluny, s’exposa una mesura de gra oficial de Banyoles, feta de pedra i amb l’escut municipal esculpit, que servia com a referència. En origen estava instal·lada en algun espai públic de la vila, segurament a la plaça Major, on des del segle XIII es celebrava el mercat i tenia lloc la venda de cereals.
Les gerres de mesurar que presentem, en canvi, s’han de relacionar més amb la venda al detall de productes com el vi, el gra o la sal, que eren enrasats fins a la boca de la peça. Amb el seu ús, doncs, es buscava evitar el frau i l’engany, que devien ser relativament habituals. No ens ha d’estranyar, per tant, que el 1592 es documenti a Banyoles la figura d’un “afinador de mesures” i el 1626 d’un mostassaf, funcionari que havia de vetllar per la bona qualitat dels productes, el control dels preus i pel compliment de l’ordenança municipal de pesos i mesures.
Museu Arqueològic de Banyoles