Des dels primers temps del neolític (6000-2000 aC), el moment en què els grups humans aprenen a domesticar els animals i a conrear la terra, els vasos ceràmics fan la seva aparició en el registre arqueològic. El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) posseeix nombroses olles, gerres i bols d'aquestes èpoques, totes de terrissa a feta a mà, alguns procedents de llocs d'habitació com el poblat de la Draga (Banyoles) i altres d'enterraments efectuats a les coves de Serinyà i Martís.

Aquesta mena de vasos es feien emmotllant l'argila sobre una matriu dura - cònica o hemisfèrica-, en el cas de les peces petites o mitjanes (bols i olles); mentre que les més grans (gerres) es construïen superposant tires de fang o macarrons fins aconseguir la forma i l'altura buscada. Les pastes eren enriquides amb desgreixants minerals (quars o calcària triturada) per a fer-les més elàstiques i resistents al foc.

 Una vegada els vasos estaven acabats, la seva superfície era allisada o brunyida i després, a vegades, rebia diverses decoracions, normalment en cru : impressions de curculles o de pinta; solcs o incisions fets amb un punxó; cordons o pastilles de fang aplicades. Finalment els recipients es coïen dins de forns primitius, sovint simples forats excavats a terra i recoberts de llenya.

 Aquestes tècniques de fabricació no variaren gaire al llarg de 4 mil.lennis, encara que, justament, els petits canvis que s'hi observen a nivell de pastes, acabats, formes i decoracions són els que ens proporcionen la millor cronologia relativa d'aquests períodes.

Un dels moments en què aquests vasos ceràmics a mà són més perfectes, tant per les formes (olles globulars amb coll, tasses carenades) com pels acabats -  llisos, de tons foscos i molt ben brunyits -  correspon a inicis del neolític mitjà, concretament al Grup de Montboló (4700-4100 aC), una cultura que s'estén per la Catalunya Vella, a banda i banda del Pirineu.  

Aquests vasos de Montboló els trobem formant part de les ofrenes funeràries en diverses coves de la comarca del Pla de l'Estany, com ara els Encantats de Serinyà i les Encantades de Martís. D'aquesta darrera procedeix l'olla que il.lustra aquest text.