Darrerament, ha aparegut en la revista Journal of Human Evolution (2013) un excel·lent article, signat per Joaquim Soler, Narcís Soler, Bibiana Agustí i Michael Bolus, sobre un crani d’època gravetiana (paleolític superior, 22.330+/-90 BP) procedent de la cova de Mollet-III (Serinyà). Es tracta d’un crani que pertanyia a una persona dona adulta (40-45 anys), una edat molt avançada per a l’època.
Aquest crani va ser trobar l’any 1972 pel Dr. Josep m. Corominas al sector nord de la cova de Mollet-III, en el nivell més superficial del paleolític superior molt a prop de diverses eines de sílex tallat (puntes de la Gravette i altres) i d’objectes d’ornament d’època gravetiana (denes de collaret de dentàlium i penjolls fets amb una curculla de pectuncle (Glycymeris), cargols marins (Phallium i Nucella Lapillus) i de dents polides de cérvol). El Dr. JM. Corominas al seu diari, li va atorgar una cronologia del paleolític superior (Cro-Magnon), però la seva situació  estratigràfica, a tocar els nivells holocènics, posteriors a l’època glacial, va fer dubtar molt de temps que realment fos una resta humana tan antiga i no una dels enterraments del neolític o edat del bronze, presents als nivells superiors de la mateixa cavitat.
Es tracta d’una de les poques restes d’Homo Sapiens conegudes a la Península Ibèrica, juntament amb les procedents de la cova de Malladetes (nen de sexe indeterminat  de 5-7 anys), del Parpalló (dona jove de 15-18 anys) i de Beneito-1 (una dona d’edat adulta), tots trobats al País Valencià. Únicament, el nen de Malladetes posseeix una datació més antiga (25.120 +/-240 BP) que el crani de Mollet-III. La importancia d’aquesta troballa és, doncs, indiscutible, donat que existeixen tan poques restes d’Homo sapiens a la Península Ibèrica.
El crani de Mollet-III no va ser mai exposat al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), al contrari que altres restes humanes de menor importància trobades pel mateix Dr. JM. Corominas a la cova veïna del Reclau Viver de Serinyà a inicis dels anys 40 del segle XX, segurament perquè es va tractar d’una de les seves darreres intervencions arqueològiques a les coves del paratge del Reclau i l’estudi del crani no es devia completar.
Sigui com sigui, aquesta resta humana tan important de Mollet-III va quedar desada i conservada 38 anys als magatzems d’aquest museu, que té la custòdia o dipòsit definitiu de tots els materials arqueològics que apareixen a la comarca del Pla de l’Estany. Finalment, l’any 2010, l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs que signen aquest darrer estudi se’n van interessar i aleshores el MACB va donar les facilitats necessàries perquè la peça fos netejada i muntada de nou al taller de restauració de la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i després datada per C-14  accelerat (AMS) al laboratori de la Universitat de Groningen (Holanda).
No és l’única resta humana paleolítica que es conserva al MACB. S’hi han pogut estudiar darrerament altres restes, també d’Homo Sapiens, procedents de les coves del Reclau Viver i de l’Arbreda. Actualment, doncs, el MACB compta amb la sèrie de restes humanes del paleolític superior més important de la Península Ibèrica, que s’han conservat durant decennis als magatzems d’aquest museu.