El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, malgrat ser eminentment un museu d’arqueologia i paleontologia, guarda en les seves col·leccions altres elements interessants com ara peces d’art o etnologia, que sempre són útils en un museu que pretén ocupar-se del patrimoni comarcal o local immediat.

Una d’aquestes peces és una marededéu de pedra, asseguda en un setial, coronada i amb el Nen a la falda que procedia del mas de Can Guardiola de Miànigues (Porqueres). Porta també un vel que li arriba fins a la cintura. Va ser comprada a l’antiquari Joan Planells de Girona l’any 1954 per membres del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles,  que la ingressaren al museu. Es tracta d’una peça petita de 26 cm d’alçada per 11 cm d’amplada i 9 cm de fons, feta d’una pedra força basta, que en un primer moment es va pensar que alguna classe de travertí, la roca més comú, com sabem, als voltants de Banyoles.  No està gaire ben conservada i la seva talla era tosca, producte segurament d’algun artesà local, però sempre es va considerar com d’època gòtica,  possiblement del segle XIV, encara que el seu estil segueixi la tradició romànica, com es pot veure en el llibre sobre Les marededéus romàniques de les terres gironines d’Antoni Noguera Masssa (1977).

Més endavant, l’any 2002, Pau Viladiu i David Sala en varen tornar a parlar en el Quadern de la Revista de Girona, 104 (pàg.90), dedicat a Miànigues, quan ens parla de les tradicions locals, en especial sobre la devoció que hi havia en el poble per la Mare de Déu amb el Nen, prova de la qual seria aquesta figura de Can Guardiola.

Darrerament, aquesta escultura ha tornat a ser notícia. A través de l’antiquari Joan Ubach Trullàs de Barcelona hem sabut que s’havien trobat dues marededéus molt semblants en una casa de Sant Dalmai (Viloví d’Onyar), dins d’una paret. A més a més, segons ens indica Joan Ubach, amb formació de geòleg,  la roca utilitzada seria una arcosa, és a dir una roca sorrenca, derivada del quars, de gra molt gruixut de la qual se’n troben afloraments a la vall de sant Daniel,  a tocar Girona, al nord-oest.  Aquesta classe de roca, amb un 25% de feldspat, també es coneguda com a gres feldspàtic.

Aquestes noves troballes de maredéus sedents i coronades amb el Nen a les comarques gironines, d’època gòtica però de tradició romànica i totes d’arcosa,  ens parlen de l’existència d’un possible taller local al voltant de Girona que obraria aquestes peces singulars al segle XIV.