A finals de l’any 2007, el senyor Mateu Butinyà i Carrera va avisar l’Ajuntament de la presència d’esquelets humans a la banda sud de parcel·la que l’empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant per a la seva edificació al final del carrer de Sant Martirià. Es tractava de les restes del Cementiri Vell de Banyoles, clausurat l’any 1912, quan es va traslladar al seu actual emplaçament del Puig de Sant Martirià.
L’Ajuntament va encarregar l’excavació a  l’empresa Arqueolític, que la va afrontar amb una arqueòloga (Bibiana Agustí), especialista en antropologia, i quatre arqueòlegs més. La intervenció va durar 3 mesos i mig, des del 14 de gener al 30 d’abril de 2008 i va ser sufragada enterament per l’empresa constructora, que va donar tota mena de facilitats.
Aquest Cementiri Vell, es fa construir per ordre del rei Carles III l‘any 1786. En aquest moment, arreu de Catalunya, els antics cementiris al voltant de les esglésies són traslladats als afores (extramurs) de les viles, per higiene i pel creixement demogràfic. Tenia una planta rectangular, s’hi accedia per des del carrer de Sant Martirià i disposava d’una petita capella.

Una vegada acabada l’excavació, el número total de tombes localitzades i excavades era de 235, algunes de les quals estaven força ben conservades, mentre que d’altres només en quedaven restes. La immensa majoria  de les tombes són simples forats rectangulars al terra, on s’hi dipositava una única persona, dins d’un taüt o caixa de fusta de forma hexagonal o trapezoïdal.
 
D’entre els objectes que acompanyen els difunts destaquen els elements  religiosos (rosaris, medalles, creus, escapularis), encara que també n’hi ha de molt personals i quotidians com unes tisores, probablement l’eina de treball d’un paraire. Entre els homes és freqüent la presència de navalles d’afaitar, encenedors de sílex o sivelles de cinturó de bronze, coure o ferro. No manquen tampoc les monedes del segle XVIII (Lluís XVI de França) i del segle XIX (Isabel II d’Espanya). Les joies, entre les dones, es redueixen  a dos anells, dues arracades, un penjoll i denes de collaret.

La mostra es correspon a una esperança de vida d’una societat del s.XIX, amb una majoria adults d’entre 40-60 anys (181), amb poca presència del grup senil de més de 60 anys (6) i del juvenil d’entre 7-40 anys (11), però força nadons i infants d’entre 0-6 anys (37). S’han determinat 86 homes i 55 dones, però 94 esquelets varen restar indeterminats.