Al Pla de l’Estany, essencialment a les coves de Serinyà i al Pla de Martís,  s’hi han trobat una enorme quantitat d’eines de pedra tallada i d’os o banya, que varen ser fabricades pels primers humans que van viure en aquesta comarca des del paleolític inferior i mitjà al superior, és a dir, des de fa 200.000 anys fins al 9.000 aC. Al costat d’aquestes eines hi apareixen també les restes òssies dels animals que caçaven, sobretot herbívors (cavalls, bisons, cérvols, cabres salvatges), però, en canvi, les restes fòssils d’aquests primers humans són molt rares i en tenim molt pocs testimonis.

Com a excepcions, notables, cal esmentar una dent humana dels nivells inferiors de la cova de Mollet-I (Serinyà), que ara se situa vers el 200.000 aC, en un moment cultural del paleolític mitjà arcaic, gràcies a la fauna que l’acompanya. Aquesta important peça, una molar superior dreta d’un nen d’uns 9 anys,  correspon a una espècie humana anterior als neandertals, que coneixem com a homes de Heidelberg. L’altra resta humana prehistórica de la comarca és la famosa mandíbula de Banyoles, identificada per Pere Alsius i Torrent l’any 1887, que ja la va considerar  de l’espècie neandertal. Es tracta d’una dona d’uns 40-50 anys, que les darreres datacions radiomètriques situen entre el 60.000-50.000 aC,  al final dels neandertals.

Però, la gran novetat romania als fons del Museu Arqueològic Comarcal (MACB). A mitjan dels anys 70 del segle XX, a les vitrines amb materials del paleolític superior de la cova del Reclau Viver (Serinyà) hi havia diversos ossos humans postcranials que, segons Josep M.Corominas, corresponien a fòssils d’aquella època i que, per tant, havien de ser cromanyons, els primers humans de la nostra mateixa espècie. Mai s’havia pogut corroborar aquesta hipòtesi fins ara fa pocs mesos, quan s’ha pogut datar una d’aquestes restes vers el 20.000 aC, gràcies al mètode del C14.

El resultat d’aquesta datació dóna versemblança a tots els fòssils humans d’aquesta cova, recuperats als anys 40 en nivells del paleolític superior. D’aquesta manera,  ara sabem segur que el MACB poseeix diverses restes humanes dels primers homes moderns, que caldrà estudiar una per una per assegurar la seva  adscripció filogenètica. Sigui com sigui, ara ja podem dir que al MACB hi tenim restes humanes de tres homínids diferents:  Home de Heidelberg, Home de Neandertal i Home de Cromanyó, la seqüència antropològica humana prehistòrica més completa de Catalunya.