Entre els mesos de març de 2005 i el juny de 2006 el Museu Arqueològic Comarcal va realitzar un seguiment de les obres de remodelació de la Plaça Major de Banyoles i també dels carrers circumdants del Born, Abeuradors i Àngel Guimerà. Els resultats d’aquest seguiment no varen aportar noves dades sobre la plaça medieval, documentada a partir de 1279, o sobre la plaça moderna- les suposades reformes d’època napoleònica-, però, en canvi, ens varen il·lustrar sobre com es va plantejar aquest espai l’any 1898 i sobre la seva posterior remodelació de l’any 1935.
Els primers treballs es varen centrar en una rasa de prospecció de nord a sud, que dividia la plaça en dues parts. En aquesta trinxera ja es va apreciar que la llosa travertínica apareixia molt a prop de la superfície, uns 20 cm, i que estava retallada per diversos fossats. Una vegada es va excavar en extensió, netejant la roca mare, es va poder observar la magnitud d’aquests retalls. En efecte, de la llosa travertínica original només en restaven dues llenques, de nord a sud. La resta de la roca havia estat totalment excavada, llevat de la zona central on hi havia la base de la font, per tal de proporcionar un bon tou de terra als 28 plàtans que s’hi plantaren el 1898.
La plataforma central era la més ampla, uns 4 m, mentre que la llenca de la banda oest, davant Can Bòlica, només feia 1,5 m. Damunt d’aquesta llenca estreta encara s’hi veien els canals de rec, força ben fets amb tres rajols, que duien antigament l’aigua a cada arbre des del rec major. La llenca estreta, que devia fer les mateixes funcions al costat est davant del cafè Plaça, ja havia estat destruïda durant la remodelació de 1935. Sembla que en aquesta data es va decidir buidar del tot aquest sector est, perquè els arbres disposessin encara de més terra per a les seves arrels. A causa d’això, els canals de rec d’aquesta banda varen haver de ser substituïts per túnels més amples, reomplerts de rierencs, que facilitaven el drenatge.
De totes maneres, la sorpresa més gran de l’excavació va ser la troballa de la base de la font, prevista per al centre geomètric de la plaça en la reforma de 1898. No se’n tenien notícies escrites d’aquesta font, però sí que en vàrem poder obtenir alguna d’oral. Pel que fa als materials arqueològics recuperats, només podem parlar de fragments de terrissa del s. XVII-XIX, però, malaurament, no va aparèixer cap evidència dels s.XIII-XVI, el moment fundacional de las Plaça Major de Banyoles.