Es va dur a terme entre els dies 25 de juliol i el 6 d’agost a la zona subaquàtica, i de l’1 al 13 d’agost a la terrestre. A les dues zones d’excavació la campanya s’ha dedicat sobretot a solucionar diversos temes pendents, a fi de deixar-les enllestides i poder centrar-nos aquest any vinent a la nova publicació del jaciment sobre l’etapa entre el 2000 i el 2005.
El projecte científic ha estat coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica-Museu d’Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) i dirigit pels arqueòlegs Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo, Xavier Nieto i Josep Tarrús. El finançament l’han assegurat l’Ajuntament de Banyoles, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Departament de Cultura .
S’ha comptat amb un eequip format per 10 estudiants i 3 arqueòlegs a la zona terrestre i per 2 arqueòlegs i 6 submarinistes a la zona subaquàtica. Els primers procedien de les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Autònoma de Madrid . Els segons procedien de les universitats de Girona i Autònoma de Barcelona. També van col·laborar a l’excavació subaquàtica una restauradora i el director del Laboratori de Dendrocronologia de Laténium. Musée et Parc d’Archéologie (Neuchâtel, Suïssa). Aquest darrer col·labora amb nosaltres des de l’any 1991.
A la zona terrestre s’han excavat 16 m2 més al nord i est de la zona oberta des de l’any 1997, al sector de més arran de l’Estany. La presència del nivell freàtic per sobre de la capa arqueològica ens assegura, en aquest sector, una magnífica conservació dels elements de construcció de fusta i també dels objectes fabricats en materials peribles. S’hi ha treballat amb l’ajuda d’una bomba elèctrica de drenatge, que ens va cedir l’any 2003 l’empresa Espa de Banyoles.
D’entre els materials procedents de les cabanes cal destacar algunes planxes, potser del paviment o de la coberta, i 32 pals o estaques clavades. Com cada any les troballes de restes alimentàries, tant vegetals (fruits, cereals i lleguminoses) com animals (fauna domèstica i salvatge) han estat molt nombroses, cosa que és un dels trets característics d’aquest jaciment. Quant a les manufactures, s’hi han recuperat les normals en un jaciment del neolític antic d’uns 7.200 anys abans d’ara, com ara ceràmica a mà decorada amb una petxina, eines d’os (punxons), estris de sílex (làmines), peces d’ornament (un nou anell de banya) i mans de molí de pedra. A més d’aquestes cal destaca, però, les troballes de mànecs i estris de fusta: un gran vas amb nansa, un falç sencera, diversos pals cavadors, fragments de pintes i de cordes.
A la zona subaquàtica aquest estiu s’ha continuat excavant la platja neolítica situada al sud de la pesquera número 15. S’hi han recuperat 17 pals clavats de les cabanes d’aquest sector i diversos objectes interessants. Cal destacar-ne les eines de fusta (pal cavador); fragments de ceràmica a mà; una dena ovalada d’os; al costat de les restes òssies d’una cabra, gairebé sencera, dipositada en una cubeta excavada a la platja, prop de les construccions neolítiques.