Exposició Permanent

ESPAI D'INTERPRETACIÓ DE L'ESTANY

L’aigua és el fil conductor d’aquest espai dedicat a l’Estany de Banyoles i la seva conca lacustre. Seguirem el recorregut de l’aigua des que cau en forma de pluja a l’Alta Garrotxa fins que arriba a l’Estany, els estanyols, brolladors i fonts de la comarca.

Sota terra

AIGÜES SUBTERRÀNIES

Els materials geològics que formen la zona lacustre de Banyoles estan constituïts per diversos tipus de roques amb una disposició força complexa.

Es considera un sistema càrstic perquè l’aigua que circula sota a terra erosiona i dissol les roques del subsòl.

Dins de l'aigua

LA FORMACIO D'ESTANYOLS

L’ aigua subterrània dissol els guixos i sota terra es van creant cavitats. La mateixa pressió de l’aigua aguanta el sostre de la cavitat, però si aquesta és molt grossa, el sostre s’enfonsa i es crea un forat circular i en forma d’embut, la dolina. Quan s’omple d’aigua es forma un estanyol.

 

SURTIDORS INTERMITENTS

A 50 metres per sobre l’Estany es troba el sistema de brolladors intermitents del Pla de Martís i el Pla d’Usall, amb diverses sortides d’aigua subterrània que poden arribar a formar estanyols temporanis com el d’Espolla. A Sant  Miquel de Campmajor hi ha uns 80 estanyoles més, temporanis o permanents.

 

PROPIETATS FÍSIQUES I QUÍMIQUES DE L'AIGUA

Llum, temperatura, salinitat, oxigen i presència de gas sulfhídric són algunes de les propietats físiques i químiques de l’aigua. La seva distribució caracteritza diferents tipus d’ambients i determina els éssers vius que hi habiten.

 

LABORATORI D'ESTANYS

Dins de l’aigua es produeixen diversos processos químics, físics i biològics. Per exemple la presència de sediments en suspensió en el fons d’algunes cubetes de l’estany, la formació del travertí o l’acció dels bacteris del sofre i el ferro.

 

BIODIVERSITAT DELS AMBIENTS LACUSTRES

Dins la columna d’aigua de l’Estany de Banyoles s’hi distribueixen diverses espècies, tant animals com vegetals, que formen diferents comunitats depenent de la profunditat de l’aigua.

Un cas a part són els ambients temporanis, que només tenen aigua en època de pluges fortes. A l’estanyol d’Espolla hi viuen organismes que s’adapten a l’alternança de períodes secs i altres d’inundació, com el crustaci Triops cancriformis.

FORA DE L'AIGUA

BIODIVERSITAT DELS AMBIENTS LACUSTRES

Prop de la riba el sòl és humit, fins i tot inundat bona part de l’any. Hi viuen plantes amb les arrels i la tija submergides però amb les fulles fora de l’aigua.

La funció del canyissar és molt important per l’Estany ja que filtra i neteja l’aigua, manté l’estabilitat dels marges de la riba i paisatgísticament defineix el contorn de l’Estany i els estanyols.

Al voltant de l’Estany de Banyoles s’hi troben tres tipus de boscos diferents: el bosc de ribera, el bosc mixt d’alzines i roures, i l’alzinar.

L'HOME I L'ESTANY

Al llarg de la història els homes s’han instal·lat a la vora de l’Estany de Banyoles per aprofitar-ne els recursos. L’impacte sobre el paisatge va ser lleu fins el s. IX, quan els monjos Benedictins que van fundar Banyoles van construir els recs per dessecar els aiguamolls. Amb els segles l’impacte ha anat continuant fins a l’actualitat, amb usos industrials i socials de l’aigua. A finals del s. XX i principis del s. XXI s’inicia la restauració ecològica de l’Estany i el seu entorn, fruit d’una major conscienciació social.