Rius i muntanyes

El Pla de Martís

El Pla de Martís és una plana agrícola extensa que es troba entre les poblacions de Martís, Serinyà, Usall, Melianta i Centenys, entre els municipis de Serinyà, Porqueres, Esponellà  i Fontcoberta. Podríem considerar que el Pla d’Usall forma una continuïtat del Pla de Martís cap al sud conformant la major àrea agrícola del Pla de l’Estany on també s’hi mantenen petites bosquines de pins, roures i alzines, i on hi ha un bon nombre de brolladors i surgènciesalimentades pel mateix sistema d’aigües subterrànies de l’Estany de Banyoles, així com s’hi situa la mateixa platja d’Espolla i el rec que creuant tot el Pla de sud a nord acaba desembocant al riu Fluvià. Les surgències de menor diàmetre que es localitzen al Pla d’Usall ocupen les parts més altes, entre els 220 i els 240 m d’altitud, i tenen períodes de surgència més llargs (alguns poden restar inactius durant molts anys). Destaquen surgències que deriven al mateix estanyol d’Espolla com la Deu de Quel Simó, la Mussoga que deriva cap a Serinyadell, la pedrera d’en Silet de considerables dimensions, i Les Llacunes, una zona endorreica al mig del Pla de Martís d’elevada superfície d’aigua i drenada per uns canals.

El paisatge és un dels valor principals d’aquest indret, doncs amb el pla de Martís d’escenari es poden gaudir d’una fantàstiques vistes del Prepirineu i del Pirineu, tot envoltat de turons coberts per alzinars i pinedes. Les terres del pla de Martís són unes de les millors de la comarca per a l’agriculturi això permet treballar-hi conreus de secà, especialment blat, però també gira-sols, i també algunes plantacions de regadiu, userda, blat de moro, i fins i tot fruiters. Entre els camps de conreu hi habiten ocells d’espais oberts com les cogullades, aloses, les guatlles, perdius, torlits, fredelugues i és una àrea molt interessant per a rapinyaires com els xoriguers, aligots, esparvers, falcons i arpelles. Altres espècies rellevants serien els amfibis que es refugien en zones forestals i marges de camps quan les surgències i estanyols s’assequen, també mamífers com els conills, les guilles, o els gorjablancs i rèptils com el llangardaix i la serp verda.