La conca lacustre de l'Estany

L'ESTANYOL D'ESPOLLA

Els punts de surgència d’aigua de l’aqüifer no només es concentren a l'Estany principal o als estanyols del voltant, sinó que hi ha diverses zones amb surgències, i en períodes de fortes pluges apareixen nombrosos brolladors enmig de camps i boscos de la mateixa zona. Al Pla d’Usall i al Pla de Martís es localitzen una sèrie de surgències de menor o major importància. Un exemple interessant d'això seria l'estany intermitent d'Espolla, situat 40 m per sobre del nivell de l'Estany, i que només s'omple en època de fortes pluges, com a sobreeixidor natural de l'Estany de Banyoles, esdevenint un estany temporani, per definició un dels ecosistemes en major regressió arreu d'Europa.
 

L’estany temporani d’Espolla, també conegut com a Clot o platja, és una de les manifestacions més sorprenents i espectaculars de tota la conca lacustre de Banyoles. Es troba a un centenar de metres a l’esquerra de la carretera que va de Banyoles a Figueres (GIP-5121), al costat del polígon industrial de Melianta al municipi de Fontcoberta. És la surgència d’aquesta unitat situada a menor alçada, al voltant dels 220 metres per sobre el nivell del mar. Té unes dimensions de 360 m de llargada per 145 m d’amplada màxima. El centre d’aquesta surgència fou aprofundida ja que s’utilitzà durant molt de temps com a pedrera per extreure’n el travertí. La seva fondària és variable segons la quantitat d’aigua emmagatzemada i el flux de surgència. Té un màxim de 5 m en el seu punt més profund, però hi predominen valors més baixos, de manera que la profunditat mitjana és de poc més d’un metre. S’omple d’aigua irregularment a la primavera i/o a la tardor, després de les pluges, amb una capacitat màxima de 40.000 m3, tot i que també en períodes de sequera es pot estar varis anys sense omplir-se, o omplir-se només en una estació de pluges. Quan s’omple es poden observar els bullidors (entrades d’aigua subterrània amb pressió i aire que generen bombolles o un moviment d’aigua visible a simple vista) que l’alimenten d’aigua entre les escletxes de les roques del fons. El nom de platja, prové de l’expressió recollida que “els terrenys de l’entorn les surgències quedaven aplatjats”, és a dir inundats per una capa fina d’aigua. És probable que abans de construir el rec artificial que porta l’aigua cap al riu Fluvià a través dels Saltants de Martís, els terrenys del Pla de Martís quedessin aplatjats per l’aigua. L’aigua de la platja d’Espolla retorna al riu Fluvià a través d’un rec que travessa tot el Pla de Martís i vessa cap al riu Fluvià mitjançant uns bonics saltants d’aigua al poble de Martís, de recomanable visita. L’espai a més es molt interessant per la presència d’espècies animals adaptades a ambients inundables temporàniament com els triops, uns petits crustacis, escarabats d’aigua, multitud d’insectes aquàtics o les diferents espècies d’amfibis.
 

Les altres surgències de menor diàmetre que es localitzen al Pla d’Usall ocupen les parts més altes del pla, entre els 220 i els 240 m d’altitud, i tenen períodes de surgència més curts (alguns poden restar inactius durant molts anys). Destaquen surgències que deriven al mateix estanyol d’Espolla com la Deu de Quel Simó, la Mussoga que deriva cap a Serinyadell, la pedrera d’en Silet de considerables dimensions, i Les Llacunes, una zona endorreica al mig del Pla de Martís d’elevada superfície d’aigua i drenada per uns canals.